Després d´onze anys de silenci, acaba d´aparèixer el quart volum de la sèrie Benvolguts absents de l´escriptor i catedràtic Joan Ferrerós. Publicat per l´Ajuntament de Figueres i el Setmanari de l´Alt Empordà, l´autor hi recull una trentena de retrats d´empordanesos escollits "per la seva singularitat manifestada de forma diversa segons l´activitat o l´actitud vital". La presentació del llibre, que anirà a càrrec del catedràtic figuerenc Francesc Canet, es fa aquest divendres a 2/4 de 8 del vespre al Cercle Sport Figuerenc.
Els personatges escollits en aquesta ocasió destaquen perquè "l´excel·lència l´han exercit en els àmbits de la cultura estricta, la docència, la música, la medicina, la veterinària, l´art, el turisme, el periodisme, la moda, el cine, el disseny, l´edició, la literatura, l´esport, l´erudició o el periodisme". Bona part d´ells són molt propers als lectors, ja que Ferrerós va posar el límit de decés en l´any 2015. Així hi trobem des de l´acadèmic José Francés, que obre el recull, passant pel poeta Carles Fages de Climent, el matemàtic Ferran Sunyer, la dissenyadora de moda Estrella Rivas, el professor i historiador Albert Compte, fins al cineasta Tomàs Mallol, la bibliotecària Maria Perxés, la poetessa Quima Jaume, la doctora Glòria Compte o la professora i actriu Helena Cusí, entre altres. Ferrerós reconeix el suport dels parents i amics de les persones que hi apareixen. L´escriptor Josep Valls en destaca al text «Memorabilia-Et hic quartus», que s´inclou a l´inici del volum, "el valor humà, els adjectius, precisos i esmolats, trobo que són com els acords en la música, que donen valor a totes les notes".
"Una forma de fer país"
'Benvolguts absents' és una sèrie de retrats que es va començar a publicar al Setmanari de l´Alt Empordà ja fa més de quinze anys i que sempre ha aconseguit una rebuda molt càlida, ja que permet recuperar la memòria de persones que significaren molt a la comarca. Amb aquest darrer volum, ja n´han aparegut quatre. En paraules de l´alcaldessa de Figueres, Marta Felip, aquesta "és una forma més de fer ciutat, de fer comarca i de fer país".
