Trenta-cinc anys com a parella còmica, a l´escenari, Faemino y Cansado continuen provocant el riure intel·ligent, ara amb l´espectacle ¡Quien tuvo retuvo!, que arriba aquest dissabte al Teatre El Jardí de Figueres (21.00 h), dins la programació de Fires i Festes de la Santa Creu. Els còmics madrilenys Faemino y Cansado porten una vida d´humor i èxits compartits dalt de l´escenari. Aquest nou espectacle és una mostra més de com han sabut mantenir-se en primera línia gràcies al seu humor, singular, surrealista i quotidià. Un món propi i inventat que connecta amb el públic de Catalunya, Espanya i de tot el món.

Figueres coneix bé el vostre humor. Com serà el nou espectacle?

Catalunya és terra conquerida. El primer cop que vam actuar fora de Madrid va ser a Barcelona i va ser un èxit de nassos i, a partir d´aleshores, hem actuat a tot Catalunya i també a Figueres. Es té la idea que el públic català és una mica fred, però és mentida podrida, potser a priori és ­menys efusiu, però al cap de cinc minuts, allò és rock&roll. La nostra línia està marcada per l´humor absurd, portem tota la vida fent això i en aquest sentit no hi ha sorpreses, sí que és un espectacle nou, però és el nostre món. Mai no hi ha un leitmotiv que recorri l´espectacle, expliquem el món que veiem, parlem d´estereotips, res concret, per això els nostres espectacles tenen validesa durant anys.

Heu estat avantguardistes en el tema de l´humor?

Hem estat avantguardistes, però ara ja estem sobrepassats d´una manera meravellosa. Abans era molt estrany veure que l´humor tingués certa categoria intel·lectual, l´humor eren acudits, paròdia, imitació... i la nostra generació va demostrar que es podia fer un altre material, ara tots aquests cabrons són llicenciats, tenen una capacitat intel·lectual enorme.

El gènere ha evolucionat.

Ha evolucionat meravellosament a la vegada que ho ha fet el públic, una cosa sense l´altra no s´hagués pogut fer. Als 90, que era quan nosaltres estàvem en ple apogeu, el públic no admetia certes coses, ara mateix el nivell de provocació i de llenguatge que s´utilitza és magnífic i això es pot fer si la gent és receptiva.

Quins ingredients contenen els vostres espectacles?

Hi ha alguna cosa a l´inconscient col·lectiu que fa pensar que l´humorista és una persona que puja a l´escenari i, com que té aquella gràcia que Déu li ha donat, ja està, però hi ha una tasca àrdua al darrere. Tot ho fem entre tos dos, marxem a una casa que tinc a Sòria, sense cobertura de mòbil, sense escola, sense res, hi estem un mes o tres setmanes escrivint, rebutjant material i després tornem a casa d´en Carlos, a Madrid, i seguim. Estem sis mesos dedicats a preparar un espectacle, després l´estrenem i l´anem canviant, és una llarga labor. Hem fet 8 espectacles en 35 anys, pot semblar poc, però a mi em semblen molts! Aquest el vam estrenar a Salamanca el setembre de l´any passat i, si veiem aquell, i el que farem a Figueres, està tan canviat, que estem molt sorpresos.

És un espectacle viu, quina part d´improvisació hi ha?

Nosaltres no fem impro, però m´agrada dir que som jazzistes, músics de jazz, tenim una harmonia, una melodia i sobre això anem improvisant i, al cap del temps, el guió s´ha modificat d´una manera radical. Tot i tenir un guió al qual ens cenyim, tenim ganes d´anar canviant les coses i això fa que acabi semblant un espectacle nou.

Varieu el guió en funció del públic?

Això és fonamental, quan surts a un escenari i veus que la gent està amb ganes de molta efervescència, no respectes ni el guió i estàs com en estat de trance, pendent de veure què passa. Quan vam començar, ens feia molta enveja El Tricicle, perquè sortia a escena i la gent reia sense que fessin res. Nosaltres ens ho havíem de treballar molt, perquè el públic es relaxés. Ara hem aconseguit això, però seguim necessitant que, en el minut deu, la gent rigui de veritat, el problema de l´humor és que ha de tenir molta intensitat.

Quins temes trieu per provocar el riure. En l´humor tot s´hi val?

Com a ciutadà i creadors pensem que la llibertat d´expressió està per damunt de tot. L´humor més habitual a Espanya és l´humor negre, el més dur que hi ha. Si rius de la mort, de què no riuràs? De la casa reial? Del procés? De Catalunya, Espanya?... Però com a còmics, sí que hi ha temes que no ens motiven, com l´humor polític: és molt efímer, passa aquí i ara. Vam fer un programa a la 2 El orgullo del tercer mundo, i els seus drets es van vendre a mig món, a Nova Zelanda, Noruega, Bèlgica, Suïssa i, per descomptat, als països hispanoamericans... Arreu t´entenen, perquè del que parles són de coses generals que concerneixen l´ésser humà.

Us atrau el mitjà televisiu?

Al meu soci, no li agrada la televisió, però jo, amb uns ­com­panys, faig, a Movistar+, Ilustres Ignorantes, un programa d´improvisació, de col·loqui. M´adono que estem allunyats del que es porta ara en l´humor televisiu: són esquetxos curts, estímul resposta, nosaltres encara fem un humor de plantejament, nus i desenllaç, no en la línia. Si canviéssim, el nostre públic es decebria.

El vostre públic, però, és ampli.

Quan estrenes un espectacle, sempre tens por que els teus interessos hagin caducat, però afortunadament, som grans, però estem al dia. És veritat que l´humor és molt generacional. Al programa, els humoristes joves connecten molt bé amb el públic jove, ells parlen de pares i jo parlo de fills. El nostre públic ha crescut amb nosaltres, però ens afalaga veure que cada cop hi ha més gent jove al pati de butaques. El fet que el nostre treball estigui a internet i que jo faci aquest programa ens ajuda a ser intergeneracional i això ens agrada.

El secret per fer tants anys com a parella còmica?

Tenim una forma de veure l´humor semblant, però la nostra relació es basa en l´amistat potent de la joventut, més que en la professió, som amics del barri i hem fet moltes coses boges al llarg de la nostra vida.