En col·laboració amb el 10è aniversari del Festival Còmic de Figueres Cineclub Diòptria projecta aquest dimecres el film 'Four Lions' del director Christopher Morris, a la Cate de Figueres, a les 21.00 hores.

Potser el nom del director Christopher Morris no ens és familiar, i això no és gaire rar ja que la seva carrera de director es limita a aquest llargmetratge "Four Lions", i a alguna sèrie de televisió. Algú el pot recordar pel seu paper d´actor com a Denholm Reynholm a la sèrie "Los informaticos" que a finals de la dècada dels 2000 va emetre Canal+.

Sempre lligat a l´humor, aquest film ens presenta la historia d´un grup de jihadistes britànics format per cinc membres. Dos d´aquests, Omar i Waj que són germans, després d´un entrenament en un camp Paquistanès, decideixen fer una fugida sense retorn proposant a la resta del grup la preparació d´un atac terrorista en territori britànic. La confrontació ideològica entre els membres de la cèl·lula desencadena tota una sèrie de situacions carregades de comicitat i d´emotiva reflexió. El tema és altament controvertit però la pel·lícula no deixa de ser una dramatització d´arrel social.

Després d´aquesta introducció ens podem demanar si un film sobre terroristes suïcides pot mai arribar a ser graciós. La resposta és que els protagonistes són tan dolents en el que fan que la rialla s´escapa. El fet que els dolents siguin incompetents sempre ens consola. Malgrat tot, la pel·lícula manté el difícil equilibri que fa que la història no caigui en la farsa que allunyaria l´aprofundiment reflexiu sobre la temàtica de fons.

Alguns crítics han dit que el film és impossible de classificar, tot i que la categoria d´humor negre li encaixa i la tradició més arrelada d´humor anglès no li és aliena. Jordi Costa, de la revista Fotogramas, la qualifica de "comèdia refinadament kamikaze". El terme "kamikaze" li és extremadament adient ja que es llança a la destrucció del ridiculitzat enemic assumint el risc de la pròpia mort en l´intent.

L´obra no amaga en cap moment el sentit tràgic del tema que parla, el modula usant uns gags de vegades un punt pertorbadors que ens interroguen directament del perquè estem rient. La reflexió del terrorisme d´arrel islamista s´universalitza a un pensament sobre el fanatisme en tota la seva amplitud, així com la seva imbecil.litat.