Es nodreix en el que a estètica es refereix als recursos propis del cinema d'acció, amb influències específiques dels videojocs, i es val en el terreny del guió d'ingredients que els aficionats identificaran immediatament amb el clàssic de 1967 de Robert Aldrich Dotze del patíbul, encara que la connexió més directa és amb els relats dels DC Comics. Amb tot això i amb la correcta, però no massa inspirada, realització del director David Ahir, que té en el seu haver títols com 'Dueños de la calle', 'Sin tregua' i'Corazones de acero', s'ha forjat un producte que sense resultar apassionant ni ser massa brillant, sí que pot oferir, amb alguns alts i baixos, dues hores d'entreteniment.

Això sí, valent-se d'un repartiment cura i selecte en el qual Will Smith porta la veu cantant i en el qual destaquen, sobretot, noms com Joel Kinnaman, Jared Leto, Margot Robbie i Viola Davis. Es excedeix en l'ús i abús dels colors i ens mostra un panorama urbà amb ressons de Gotham en el qual, per descomptat, no es troba a faltar a un Batman molt poc estimulant. El que veiem és una missió impossible, qualificada de suïcida en el títol, que ha posat en marxa una responsable d'Intel·ligència del Pentàgon, Amanda Waller, per tal d'acabar d'una vegada per totes amb un enemic invencible. La base de l'enorme eficàcia d'aquesta espècie de comandament és que està integrat per un grup de dolents d'elit, dones incloses, amb unes qualitats úniques per acabar amb tot el que se li posi per davant.

Són éssers tan invencibles com menyspreables que s'ofereixen com a mercenaris a canvi d'aconseguir la posada en llibertat o de veure rebaixades les seves penes de presó. Tipus d'una efectivitat destructiva notòria que, a més, no tenen res a perdre. El pitjor és que tenen un sentit curiós i peculiar de l'ètica i per aquest motiu es plantegin qüestions impensables, entre d'altres la seva convicció que han estat elegits no per triomfar sinó per la seva evident culpabilitat i amb opcions pràcticament nul·les per sortir amb vida.