El gombo, ocra, kinggombo, quiabos, etc., és una verdura que s´assembla a un carbassó, que actualment es cultiva al Pla de l´Estany, ja que agrada molt els africans i llatinoamericans. Es poden comprar llavors en sobres; se sembren durant la primavera.

Una cançó -i el títol d´un disc- dels Rolling Stones és Sticky fingers, que podem traduir per «dits enganxoses», o, per què no, gelatinosos: com els «dits de dama» o ocra, que deixen anar, quan se´ls talla, una gelatina característica. Si heu viatjat al Magrib, a Egipte, al Pròxim Orient, Turquia i fins a Grècia (bamia) segur que haureu tastat aquesta mena de carbassó gelatinós, molt estimat en aquests zones. És un fruit de climes subtropicals i tropicals: Cuba i el Carib, Àfrica i Orient Mitjà, sud dels Estats Units, etc. És una planta que necessita molta calor i humitat; només germina entre 15º i 20º. I, amb tot, la zona ibèrica que concentra el màxim de la producció autòctona sembla que és el Pla de l´Estany, on es cultiva per la comuitat subsahariana i hi ha prosperat molt bé.

En anglès s´utilitza el nom de gumbo o gombo, d´origen angloamericà, que procedeix del mot ngombo, d´un idioma d´Angola. El nom anglès també es fa servir en francès, en concurrència amb ocra. També s´escriu okra i ochro. Igualment és conegut amb el poètic nom de Lady´s fingers, dits de dama. A Cuba en diuen quimbombó.

Dins la cuina àrab -Egipte, Magrib, Pròxim i Mitjà Orient, etc.-, el seu nom és bamiya (o baamia, bamiah, etc, segons la transcripció que utilitzem). En un dels idiomes més estesos de l´India, l´hindi, el seu nom és bindi. A les Antilles els noms més utilitzats són els de quimbombó, ja esmentat, i guingombó. En els diccionaris de la llengua catalana, com el de l´Institut d´Estudis Catalans, no hi ha recollides cap d´aquestes paraules.

El gombó o ocra és el fruit d´una planta malvàcia (Hibiscus esculentus), que pertany al mateix grup que el cotó: es fa, per tant, als indrets on es fa aquesta planta, com les Antilles, sud dels Estats Units,Egipte, l´Índia, etc. De fet, no sabem amb exactitud el seu origen: tant pot ser l´Índia, com Àfrica i, fins i tot, Amèrica. És una planta anual, que pot amidar més de 200 centímetres, amb una tija peluda i fulles pentalobulades, tot de color verd o bé vermell i violaci (en una varietat procedent de Síria); les flors són grogues o vermelles. El que se n´utilitza és el fruit, una mena de cogombre o tavella punxeguda, en forma de bitxo, de color verd (o vermellós), ben fresca, quan fa uns 7 centímetres , fa poc que s´ha badat la flor i les granes són encara tendres. Pot amidar fins a 25 centímetres al cap d´uns tres mesos de la plantació. També es pot assecar , i utilitzar les llavors, un cop seques, per fer un substitut del cafè. El gombo és molt apreciat tant pel seu gust com, sobretot, per la seva «bava». Aquesta també es pot «tallar», a l´estil del Carib, afegint-hi suc de llimona. Es fa servir en sopes, estofats i plats de verdures i carns.

El quimbombó de Cuba, una mena de sopa amb sofregit, carbassa, patates, etc. La bamiya matbookha (estofada), o weeka (aixafada), o guisada amb xai són plats que podem trobar a Egipte i zones adjacents. Les kofta bi bamia (mandonguilles amb gombó), pertanyen a la cuina africano-oriental. Genauia bi badenjel, són uns gombos i albergínies amb xai, una deliciosa combinació de Tunísia. Bamya-kiymali -albergínies amb trinxat de carn- i bamya güveçte -pastís de gombos i pollastre-, són plats corrents de la cuina de Turquia, entre d´altres. A l´Índia es prepara de moltes maneres: fins i tot simplement fregida, ben cruixent. Beef and okra o gombó amb bou és de Jamaica, on hi ha plats similars. També s´hi cuina amb arròs i s´en fan sopes i guarnicions diverses.

Podeu trobar ocra o gombó en llauna, però té un gust i una textura decebedors, comparats amb l´original. No obstant, actualment se´n troben de frescos. També s´assequen, però aquí són difícils de trobar, si no és en botigues molt especialtzades.