La història del Golf arrenca a meitat de la dècada dels 70 del segle passat. És la història d’un dels mites vius de l’automoció, gràcies sobretot a l’aparició, el 1976, de les sigles GTI. Volkswagen encara no havia barrejat mai aquest cognom amb el concepte «descapotable», i el resultat d’ajuntar-los és el vehicle que avui portem a les nostres pàgines de prova, el GTI Cabrio. Un quatre places que adopta l’estètica GTI -visible en elements compartits com són les precioses llantes d’aliatge, la graella frontal amb els tradicionals filets vermells, els para-xocs i la típica tapisseria de quadre escocès (tot i que la nostra unitat de prova anava equipada amb seients de pell opcionals). Realment, fa patxoca.
El GTI Cabrio costa 4.000 euros més que el Golf GTI convencional, però les dades de preu més interessants d’aquest descapotable surten quan el comparem amb models de característiques i potència semblants: només hi ha dos descapotables de quatre places que tinguin una longitud i una potència comparables amb les del Golf Cabrio GTI (el BMW 125i Cabrio i el Volkswagen Eos) i és molt més assequible el Golf. I si el comparem amb amb models convertibles de dues places com l’Audi TT Roadster o un Mercedes SLK, la diferència encara és més favorable.
Deu segons... i llestos
La capota del Golf GTI Cabrio és de material tèxtil i és d’accionament elèctric completament automàtic —només cal accionar el comandament, no cal alliberar cap maneta ni cap ganxo del sostre del parabrisa, a diferència del que passa en altres descapotables—. A despullar-se o vestir-se el Golf hi tarda només deu segons, i ho pot fer en funcionament si la velocitat és inferior a 30 km/h. Aquesta possibilitat no és cap minúcia, perquè, per exemple, facilita molt l’operació de posar o treure la capota si la comencem a fer en un semàfor quan està vermell i es posa verd i hem d’arrencar. O, per exemple, si de cop i volta ens sorprèn el típic xàfec de primavera o estiu.
El Golf Cabrio incorpora unes barres de seguretat darrere els recolzacaps posteriors, accionades per ressorts, que surten del seu allotjament en cas de bolcada. Hi ha altres mesures destinades a reforçar la seguretat dels ocupants, com un marc del parabrisa més valent i petites millores en la resistència a l’impacte de certes zones del xassís. La dotació de sèrie del Golf GTI Cabrio consta de set coixins de seguretat, inclòs un per als genolls del conductor.
Esportiu, sense extremismes
El Golf GTI Cabrio és un cotxe ràpid i de temperament esportiu, però sense arribar a un plantejament radical. L’esglaó intermedi de la gamma és el Golf Cabrio de 160 CV. Tot un dilema, perquè el client d’un descapotable no busca, la majoria de les vegades, un esportiu pur, sinó un cotxe que tingui una bona capacitat d’acceleració i unes bones reaccions dinàmiques per gaudir passejant a bon ritme, però mai buscant cap límit.
El GTI Cabiró té unes qualitats dinàmiques molt semblants a les del GTI. Permet un pas molt ràpid pels revolts perquè canvia amb molta facilitat de trajectòria gràcies a una direcció molt precisa i amb bon tacte, que transmet el que està passant entre les rodes i l’asfalt. La suspensió també té un paper determinant en aquest comportament, i resol amb molt bona nota el compromís de subjectar amb fermesa el cotxe a la carretera (i encara més tractant-se d’un descapotable, en què certes torsions són inevitables per la mateixa configuració de la carrosseria) i oferir un cert grau de confort als ocupants. No és un d’aquells cotxes que fan una sotragada als ronyons quan passen per algun sotrac.
Volkswagen hi ofereix, opcionalment, una suspensió de duresa variable (DCC), molt recomanable perquè ofereix tres possibilitats de funcionament segons el tipus de conducció que vulguem fer: Confor, Normal i Sport.
Circulant amb la capota plegada, el corrent d’aire és suportable fins a 120 km/h. Per augmentar el confort de marxa el millor és apujar les quatre finestres i muntar un deflector d’aire a les places del darrere (és un accessori opcional).
El motor del GTI Cabrio, un tetracilíndric de gasolina acoblat a un canvi automàtic DSG amb modalitat manual (i lleves al volant per canviar de marxes) és un prodigi d’elasticitat i potència. Dit d’una altra manera, té una capacitat d’acceleració fantàstica, i sembla que no s’acabi mai. A més a més, destaca per una suavitat de funcionament pròpia d’un propulsor de cinc i sis cilindres.
