El segment dels totcamí d’elit era un terreny molt ben adobat perquè hi entrés el Mini Countryman. Els estrategs de màrqueting de la firma britanicogermànica han fet, en aquest sentit, una jugada perfecta aprofitant la imatge tan desitjada com és la de l’emblemàtic Mini. No estem parlant en cap cas d’un tot terreny, sinó d’un utilitari apte per poder circular per algunes pistes que no presentin gaires entrebancs. Ni l’alçada lliure respecte a terra ni tampoc els recorreguts de la suspensió ens permetran fer gaires aventures amb el Countryman. En canvi, serem objecte de no pas poques mirades si ens hi passegem pels carrers de qualsevol ciutat. Per concepte i per dimensions, se situa en l’òrbita de vehicles com el Fiat Sedicci, el Nissan Juke, l’Skoda Yeti, el Suzuki SX4 i el Toyota Urban Cruiser, però el Countryman té aquell plus de distinció que tant aprecien els clients d’aquest mercat. A més, és el primer Mini amb carrosseria de quatre portes, i també el primer que supera els quatre metres de longitud. Que té presència, vaja.
Moltes possibilitats de personalització
I un dels grans atractius del Countryman des del punt de vista estètic són les enormes possibilitats de personalització que ofereix al client, que al concessionari pràcticament pot demanar a mida com si fos a cal sastre. Hi ha disponibles diversos accessoris per modificar la imatge exterior i interior del cotxe, com carcasses de diferents colors per als miralls retrovisors, un pack off-road que muscula l’aparença delCountrymann i, també diversos accessoris de la gamma John Cooper Works Performance, en aquest cas per reforçar el perfil més esportiu del cotxe.
El cert és que l’habitacle del Mini és un dels més característics que es poden trobar en el mercat. Les formes arrodonides creen línies inconfusibles, com el traç ovoide que es dibuixa entre els panells de les portes del davant i els de les del darrere. Aquesta mateixa forma es pot apreciar en els miralls dels para-sols de cortesia i, també, en el pedal del fre de les versions automàtiques. Diguem que el Mini Countryman que hem provat és el Cooper S de gasolina.
La posició de conducció, bastant més elevada que en el Mini convencional, resulta molt còmoda, i també és bastant més fàcil entrar i sortir del cotxe.
El Mini Countryman té de sèrie quatre places individuals, encara que es pot sol·licitar sense cost un seient posterior amb tres places (com el de la unitat d’aquesta prova) que no acaba de ser prou ample perquè tres adults s’hi puguin encabir amb comoditat.
Els seients del darrere es poden desplaçar longitudinalment fins a 13 centímetres, cosa que permet ampliar o reduir l’espai dels ocupants o el del maleter segons les necessitats de transport que tinguem a cada moment.
Motor viu i reaccionsmolt àgils
Sota el capó del Countryman Cooper S s’amaga un propulsor de gasolina tetracilíndric 1.6 de gasolina que té molta empenta gràcies al turbocompressor. Mostra una elasticitat sorprenent, de manera que empeny a règims baixos tal com ho faria un turbodièsel. A partir d’aquí, la diferència la trobem a la part alta del comptavoltes, on la resposta del motor és molt brillant. El so, típicament Mini, és un dels ingredients afegits d’aquest cotxe tan carregat de personalitat, i sens dubte contribueix a diferenciar-lo encara més de tots els seus rivals. El canvi de marxes és automàtic amb modalitat manual seqüencial, i al darrere del volant hi trobarem dues lleves que ens permetran canviar de marxa i reduir sense apartar les mans del volant, amb tota rapidesa i seguretat. La unitat d’aquesta prova incorporava també transmissió integral permanent que reparteix automàticament la força motriu entre els dos eixos en funció de les condicions d’adherència.
Una altra característica que diferencia el Countryman és un comportament totalment neutre en el pas pels revolts. La combinació d’una suspensió bastant dura i una direcció ràpida fa que obeeixi amb molta agilitat a les ordres del volant. Això té un preu, i és que a l’hora d’absorbir segons quines irregularitats del paviment no és un cotxe gaire amable.
