El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) ha dictaminat aquest dimarts que els estats membres no poden obstaculitzar el dret de residència dels cònjuges del mateix sexe de ciutadans europeus encara que els governs d'aquests països conservin la llibertat per autoritzar o no el matrimoni heterosexual.
En concret, el tribunal amb seu a Luxemburg ha conclòs que el concepte de "cònjuge", en el sentit del Dret de la UE en matèria de llibertat de residència dels ciutadans i dels membres de les seves famílies, inclou els cònjuges del mateix sexe.
El TUE resol el cas d'un matrimoni format per un ciutadà romanès i un altre nord-americà, casats a Brussel·les el 2010 i que el 2012 van sol·licitar a Romania els documents necessaris perquè el nord-americà pogués treballar i residir a Romania amb la seva parella.
No obstant això, les autoritats d'aquest país van denegar el dret de residència al sol·licitant, amb l'argument que a Romania no se li podia considerar cònjuge d'un ciutadà de la UE perquè no es reconeixen els matrimonis entre persones del mateix sexe.
En la sentència, el TJUE subratlla que la negativa d'un país de la UE a reconèixer, únicament a efectes de concedir un dret de residència a un nacional d'un tercer Estat, el seu matrimoni amb un ciutadà del mateix sisè "pot obstaculitzar l'exercici de aquest ciutadà a circular i residir lliurement "en el bloc comunitari.
Segons el parer del tribunal, això suposaria que la llibertat de circulació variaria d'un Estat membre a un altre en funció de les disposicions de cada legislació nacional que regulen el matrimoni homosexual.
El tribunal de Luxemburg assenyala que l'obligació d'un Estat membre de reconèixer un matrimoni homosexual contret en un altre Estat membre "amb la finalitat exclusiva de concedir un dret de residència derivat a un nacional d'un tercer Estat no afecta negativament a la institució del matrimoni en el primer Estat membre ".
Així, el TJUE defensa que aquesta obligació "no imposa a l'Estat membre el deure de preveure la institució del matrimoni universal en el seu dret nacional". A més, el tribunal remarca que l'obligació del reconeixement de residència "no s'atengui contra la identitat nacional ni amenaça l'ordre públic de l'Estat membre concernit".
