Es calcula que l'iceberg, més gran registrat mai, es va desprendre en algun moment entre el dilluns 10 de juliol i el dimecres 12 de juliol de 2017, quan una secció de 5.800 quilòmetres quadrats de Larsen C finalment es va separar. L'iceberg, que probablement es dirà A68, pesa més d'un bilió de tones. El seu volum és el doble que el del Llac Erie, un dels Grans Lagos i compta amb una extensió dues vegades més gran que Luxemburg o deu vegades la ciutat de Girona.

<blockquote class="twitter-tweet" data-lang="ca"><p lang="es" dir="ltr">Nacimiento de un iceberg gigante en tiempo real <a href="https://t.co/w2cHBYQgRY">https://t.co/w2cHBYQgRY</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/CambioClimatico?src=hash">#CambioClimatico</a> <a href="https://twitter.com/hashtag/MedioAmbiente?src=hash">#MedioAmbiente</a> <a href="https://t.co/p8cZboDhSX">pic.twitter.com/p8cZboDhSX</a></p>— Conciencia Eco (@concienciaeco) <a href="https://twitter.com/concienciaeco/status/885118043449204738">12 de juliol de 2017</a></blockquote>

<script async src="//platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script>

"Hem estat anticipant aquest esdeveniment durant mesos, i ens hem sorprès de quant temps li va prendre a l'esquerda trencar els últims quilòmetres de gel. Seguirem monitoraran tant l'impacte d'aquest esdeveniment de part en la plataforma de gel de Larsen C com la destinació d'aquest enorme iceberg" ha afirmat el professor Adrian Luckman de la Universitat de Swansea.

Luckman és un dels principals investigadors del Projecte MESURIS que ha estat monitorant la barrera de gel Larsen C, a l'Antàrtida, durant molts anys. Els investigadors, després del col·lapse de la plataforma de gel Larsen A en 1995 i la ruptura sobtada de la plataforma B de Larsen en 2002, van informar d'avanços ràpids de la fissura al gener, maig i juny, dates en què va augmentar la seva longitud a més de 200 km, deixant l'iceberg penjat per un fil de gel de només 4,5 km d'ample.

El descobriment final va ser detectat en les dades de l'instrument de satèl·lit Aqua MODIS de la NASA, que imatges en l'infraroig tèrmic en una resolució d'1 km, i confirmat per l'instrument Suomi VIIRS de la NASA.

El desenvolupament de la fissura durant l'últim any va ser controlada usant dades dels satèl·lits Sentinel-1 de l'Agència Espacial Europea - part del component espacial europeu de Copèrnic. Sentinel-1 és un sistema d'imatge de radar capaç d'adquirir imatges independentment de la cobertura de núvols, i durant tot el període d'hivern actual amb foscor polar.

L'iceberg més gran mai enregistart

L'iceberg pesa més d'un bilió de tones (1.000.000.000.000 de tones mètriques), però ja surava abans que es partís, per la qual cosa no té impacte immediat sobre el nivell del mar. El 'part' d'aquest iceberg deixa la plataforma de gel de Larsen C reduïda en àrea en més del 12%, i el paisatge de la Península Antàrtica ha canviat per sempre.

Encara que la resta de la plataforma de gel continuarà regenerant-se naturalment, els investigadors de Swansea han demostrat prèviament que la nova configuració és potencialment menys estable que abans de l'esquerda. Existeix el risc que Larsen C pugui eventualment seguir l'exemple del seu veí, Larsen B, que es va desintegrar en 2002 després d'un esdeveniment similar en 1995.

El seu futur, a partir d'ara, és difícil de predir. Es preveu que pot romandre en una sola peça, però és més probable, segons informen els experts, es trenqui en fragments. Part del gel podria romandre proper a l'àrea durant dècades, mentre que altres parts de l'iceberg poden derivar zones d'aigua més càlides.