El dret a desconnectar fora de l'horari de treball ha entrat en vigor amb el nou any a França, amb una disposició de la mateixa reforma laboral que va estar a punt de tombar el Govern en ser aprovada al juliol després de mesos de protestes als carrers contra altres aspectes més polèmics d'aquesta norma.

El dispositiu legislatiu crea un dret per als assalariats i una obligació per a les grans empreses, la de regular l'ús de les tecnologies de la comunicació (missatgeries i correus electrònics o telèfons mòbils) per garantir el respecte del temps de descans i de les vacances.

L'Executiu va establir en el text que va adoptar el Parlament a l'estiu que la forma de fer-ho serà per la negociació entre les parts, de manera que en les companyies de més de 50 empleats, direcció i representants dels treballadors hauran de discutir per arribar a un acord que podrà tenir validesa en un o diversos anys.

L'objectiu és fixar les "modalitats del ple exercici del dret de l'assalariat a la desconnexió", així com "la posada en marxa per l'empresa de dispositius de regulació de la utilització d'eines digitals". Si no s'arriba a un compromís, serà l'empresari el que redacti una "carta" amb les regles.

En qualsevol cas, la llei no implica l'obligació d'apagar el mòbil professional en finalitzar la jornada laboral, ni el tancament del servidor per enviament de correus electrònics professionals a partir d'una determinada hora.

Es limita a obrir la porta a una regulació, en principi consensuada, i en funció de les necessitats productives de cada empresa.

Algunes ja s'han avançat, com és cas de l'operador de telecomunicacions Orange, que en virtut un acord del 27 de setembre demana als seus empleats que estableixin temps de no utilització de la seva missatgeria electrònica, en particular durant les reunions per facilitar la concentració .

El fabricant de pneumàtics Michelin també ha instaurat "un control de les connexions a distància" per als seus directius que treballen amb caràcter itinerant entre les 9 del vespre i les 7 del matí els dies laborables, i els caps de setmana des de les 9 de la nit dels divendres a les 7 del matí dels dilluns.

A la coneguda com "llei El Khomri", pel cognom de la ministra de Treball que la va promoure, Myriam El Khomri, es justificaven aquestes regulacions per considerar que les tecnologies de la informació i de la comunicació, "si estan mal controlades, poden tenir un impacte per a la salut dels assalariats ".