El primer ministre francès, el socialista Manuel Valls, ha anunciat aquest dilluns que aspirarà a la Presidència de França en les eleccions que se celebraran en 2017 i va anunciar que demà dimitirà del seu càrrec al capdavant del Govern.

"Sí, sóc candidat a la Presidència de la República", va dir després de començar un discurs des de l'ajuntament de la ciutat d'Evry, de la qual va anar alcalde durant onze anys (2001-2012), abans d'afegir que deixarà demà el lloc de primer ministre per llançar les seves propostes als francesos "amb tota llibertat".

Davant del derrotisme imperant en l'esquerra per les escasses opcions que donen les enquestes a qualsevol candidat, Valls es va mostrar combatiu i va recordar que "res està escrit", per la qual cosa va fer una crida a tothom a "mobilitzar-se en massa al gener", quan els socialistes celebren les seves primàries.

El cap del Govern va exhibir la seva experiència com a primer ministre i com a titular de l'Interior per garantir una França independent davant dels presidents de Xina, Estats Units, Rússia o Turquia.

I al mateix temps va llançar la seva primera crida a la unitat de l'esquerra, que presentarà a diversos candidats en les presidencials: "Avui tinc una responsabilitat, unir. La meva candidatura és la de la reconciliació".

"Vull donar tot a França, que tant m'ha donat", va assenyalar Valls, d'origen català i que no va obtenir la nacionalitat francesa fins als 20 anys.

Foto: EFE

Valls va comparèixer envoltat per una representació multiètnica dels seus veïns d'Evry, i darrera d'un faristol en el qual es podia llegir l'eslògan: "Fer guanyar tot el que ens uneix".

Després d'alertar als francesos contra el risc que la ultradreta aconsegueixi la segona volta en les eleccions, va dir que no vol que França "revisqui el trauma de 2002" (quan Jean-Marie Le Pen va aconseguir aquesta ronda), perquè el programa del Front Nacional "arruïnarà els treballadors i ens farà sortir d'Europa i de la història".

Al mateix temps va criticar al candidat de la dreta, François Fillon, per les seves "velles receptes dels anys vuitanta, que ens presenta com un avanç quan són una reculada social".