Qui guanyarà demà dimarts? És la gran pregunta sense resposta, que alhora, obre altres interrogants. Trump manté la seva fortalesa i Hillary, investigada pel l'FBI i qüestionada per les seves decisions en política exterior quan va ser Secretària d'Estat, lluita desesperadament per esgarrapar vots. Els comentaris inapropiats del candidat republicà no frenen la ràbia de l'americà mitjà, fart del rebrot racista, de la pèrdua de poder de la classe treballadora i en definitiva, de la deterioració d'un país amb les promeses d'Obama a mig complir.

El mateix votant sap que la política casolana està totalment controlada pel Congrés. El president amb prou feines té marge de maniobra. Aquest és un altre avantatge per Trump, que sí que gaudiria d'amplis poders en matèria internacional, just el que menys importa a l'obrer en atur o a l'agricultor de Kansas que vol que els seus productes segueixin protegits de la competència exterior.

Estats Units pot despertar-se el dimecres amb un resultat electoral dubtós. Aquest escenari de malson entre Trump i Clinton acabaria al Tribunal Suprem, actualment en estat d'empat tècnic entre progressistes i conservadors, pel bloqueig del Congrés al candidat proposat per Obama per substituir al difunt jutge Scalia, reconegut activista social.

L'any 2000, el resultat de les eleccions no va ser oficial fins el 12 de desembre. La Cort Suprema dels Estats Units va donar la presidència a George W. Bush, empatat amb el demòcrata Al Gore. Bush aparentment havia guanyat a Florida per només uns pocs centenars de vots. Al Gore va exigir un recompte manual i el cas va arribar a la Cort Suprema. Si això succeeix ara la decisió l'hauria de prendre un altre tribunal menor.

En vista de la renyida campanya i de l'ajustat resultat de les enquestes no és desgavellat pensar en un desenllaç judicial. Per evitar-ho, els candidats fan un 'sprint final' en estats decisius com Florida, on el vot cubà pot donar la victòria a Trump. A favor del republicà també juga l'alta abstenció prevista entre afroamericans i llatins de primera i segona generació, que no se senten representats per cap dels dos aspirants.

Aquesta vegada la millor base per als Demòcrates hauria estat tornar a presentar a Obama, cosa impossible per l'esmena 22 que limita a quatre anys el mandat d'un president. En aquests mesos molts americans han arribat a lamentar aquesta disposició, que es va fer per evitar una excessiva acumulació de poder a les mateixes mans. L'esmena té el seu costat bo, però també deixa molt tocat al president en un segon període, una espècie de llarg comiat de la Casa Blanca.

El president queda convertit en un 'lame duck' (ànec lesionat), algú sense cap possibilitat d'aconseguir res. Obama ha estat el mandatari dels últims temps que més ha intervingut en una campanya electoral, fins al punt que la candidata Deomòctrata ha promès un ministeri a Michelle Obama. Crida l'atenció aquest ferri suport a Hillary, en un país on el partit i el Govern no estan tan identificats com a Espanya. Gairebé tant com l'absència de Bill Clinton, el gran desaprofitat d'aquesta llarga gira en la qual la seva esposa, guanyi o perdi, no ha aconseguit enganxar als votants.