La sonda Juno de la NASA va fer avui història a l'arribar a l'òrbita de Júpiter després de cinc anys de missió, i es va convertir en el vehicle que més s'aproxima al gegantí planeta gasós, amb l'objectiu de desxifrar els seus enigmes i descobrir més sobre l'origen del sistema solar.
Cap a les 03:54 GMT de dimarts, la sonda impulsada per energia solar es va incorporar a l'òrbita de Júpiter, culminant una missió que va començar a l'agost de 2011 i que busca aclarir nombrosos interrogants sobre el planeta més gran del sistema solar, tan enorme que en ell podria cabre la Terra més de mil vegades.
"Aquesta és la gesta més difícil que ha aconseguit mai la NASA", va dir Scott Bolton, el principal investigador de la missió, a la resta del seu equip a Pasadena (Califòrnia) quan es va confirmar l'èxit de la maniobra d'entrada en òrbita.
La nau, no tripulada i de la mida d'una pista de bàsquet, ja va fer història al gener al convertir-se en la sonda impulsada per energia solar a arribar més lluny en l'espai, al voltant de 793 milions de quilòmetres del Sol.
Durant els propers 20 mesos, la sonda donarà 37 voltes a l'òrbita de Júpiter per ajudar a millorar la comprensió dels primers moments del sistema solar, en revelar l'origen i l'evolució del seu major planeta.
Juno és la primera sonda dissenyada per operar en el cor dels cinturons de radiació de Júpiter, la primera a arribar a 2.575 quilòmetres dels seus núvols superiors i la que prendrà les imatges amb més resolució vistes mai del planeta gegant.
Ara que s'ha completat la llarga i complicada maniobra d'inserció en l'òrbita de Júpiter, la sonda s'aproximarà als núvols superiors del planeta cada 14 dies fins a culminar la missió al febrer de 2018, quan està previst que xoqui intencionadament en l'atmosfera del planeta i es destrueixi.
Es tracta del projecte més ambiciós a Júpiter des que la nau Galileu de la NASA va entrar en la seva òrbita el 1995 i va romandre allí vuit anys, el que va permetre descobrir que el brillant planeta tenia vents forts i que els seus anells es van formar a partir de partícules de pols arribades de les llunes circumdants.
Però Juno orbitarà per primera vegada els pols de Júpiter, cosa que Galileu no va fer i que proporcionarà noves respostes als misteris sobre el seu nucli, composició i camp magnètic.
La sonda nord-americana serà també la primera a observar el que hi ha sota els densos núvols del planeta, de manera que la missió porta el nom de la deessa Juno, germana i esposa de Júpiter, que segons la mitologia romana, podia veure a través de núvols.
Segons l'agència espacial nord-americana (NASA), aquesta missió ajudarà a comprendre "com es van formar els planetes gegants i el paper que van jugar en la formació de la resta del sistema solar".
Els planetes gegants, també anomenats exteriors o gasosos, són aquells que estan situats més enllà del cinturó d'asteroides, és a dir, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
Júpiter va ser probablement el primer dels planetes en formar-se al voltant del Sol perquè conté molts dels mateixos gasos lleugers dels que està fet l'astre, hidrogen i heli, segons la NASA.
Per estar compost principalment d'hidrogen i heli, Júpiter es va haver d'haver format mentre hi havia molts d'aquests gasos lleugers voltant, és a dir, quan el sistema solar era jove.
La missió de Juno té una inversió total de 1.300 milions de dòlars i és la segona sonda dissenyada pel programa de la NASA "New Frontiers", després de "New Horizons", que es va aproximar a Plutó al juliol de 2015 després de nou anys i mitjà de travessia espacial.
Juno, la primera sonda que orbita de pol a pol un planeta exterior (els que estan més enllà del cinturó d'asteroides), pesa 3.625 quilos en total i el seu cos principal mesura 3,5 metres d'alt i de diàmetre.
La major part d'enginys espacials que s'aventuren tan lluny del Sol necessiten utilitzar energia nuclear per continuar, però Juno és capaç de generar prou energia gràcies als seus tres enormes panells solars, de nou metres de llarg cada un.
Amb els seus instruments científics, Juno investigarà l'existència d'un nucli planetari sòlid, examinarà l'intens camp magnètic de Júpiter, mesurarà la quantitat d'amoníac a l'atmosfera profunda i observarà les aurores del planeta.
A més, ha d'identificar quanta aigua té l'atmosfera de Júpiter, la qual cosa ajudarà a determinar quina teoria sobre la formació del planeta és la correcta o si cal elaborar noves teories.
La nau porta tres peculiars "tripulants", unes figuretes Lego d'alumini que representen al déu romà Júpiter, la seva esposa Juno i l'astrònom italià Galileu Galilei, descobridor de diverses de les llunes de Júpiter, amb els quals la NASA vol atreure l'atenció de els nens cap a l'espai, la ciència i l'enginyeria.
