La tragèdia de Germanwings i la lluita contra el jihadisme marquen el 2015

La tragèdia de Germanwings

Una de les notícies més tràgiques d'aquest 2015 ha estat sens dubte, la catàstrofe aèria de Germanwings, on van morir les 150 persones que viatjaven a l'Airbus A320 en el vol 4U 9525 entre Barcelona i Düsseldorf el 24 de març. Una cinquantena de les víctimes vivien a Catalunya, i 67 eren d'origen alemany, entre els quals hi havia 16 escolars que havien fet un intercanvi amb un institut de Llinars del Vallès.

L'aparell es va estavellar als Alps Francesos, a la Provença, però el que d'entrada semblava un accident va resultar ser un acte deliberat del pilot, Andreas Lubitz. Segons van concloure les investigacions de la fiscalia de Marsella, el pilot alemany, de 28 anys, va tenir ''la voluntat de destruir l'avió'' i en un moment en què es va quedar sol a la cabina va accionar el botó per perdre altitud, ometent els crits del copilot des de l'altra banda de la porta. Diversos mitjans de comunicació van apuntar que el jove patia depressions i atacs d'angoixa i que Lufthansa ja ho sabia.

La lluita contra el jihadisme s'intensifica

Una de les principals lluites dels cossos policials catalans, espanyols i europeus, ha estat, aquest 2015, contra el jihadisme. El 8 d'abril es va donar, a Catalunya, una de les operacions més destacades dels Mossos d'Esquadra, que va comptar amb 360 agents, va acabar amb 11 detinguts a Sabadell, Terrassa, Barcelona, Sant Quirze del Vallès i Valls. Els arrestats, 10 homes i 1 dona, estaven presumptament vinculats a Estat Islàmic i segons van confirmar les autoritats, es van trobar proves que el grup tenia intenció d'atemptar a Catalunya, ja que tenien fotos de dependències policials dels Mossos i Guàrdia Civil, i altres llocs emblemàtics de Barcelona. Suposadament també tenien planejat segrestar una persona i decapitar-la vestida de taronja.

Fora de Catalunya, el terrorisme islamista també va comportar la mort d'un matrimoni de turistes catalans en l'atemptat al Museu del Bardo de Tunis, al costat de 20 persones més. El 13 de novembre, l'atemptat a la sala de concerts Bataclan de París va tornar a encendre totes les alarmes a escala europea. Posteriorment, s'han detingut dues persones a Cornellà de Llobregat, el 4 de novembre, i tres més a Barcelona i Granollers el 28 de novembre, acusats de captar terroristes per Estat Islàmic. La darrera detenció va ser d'un resident a Mataró, que al costat d'un altra ciutadana de Canàries, tenien suposadament una xarxa professionalitzadora per adoctrinar i reclutar seguidors.

Mor un professor de l'IES Joan Fuster agredit per un alumne

El 20 d'abril, la mort d'un professor substitut a un institut en mans d'un alumne de 13 anys va sacsejar la comunitat educativa i la societat en general. El jove, amb una ballesta i una arma blanca, va arribar a l'Institut Joan Fuster de Barcelona, i va intentar agredir la seva professora. Alguns companys van intentar aturar-lo i Abel Martínez, que portava una setmana al centre, va entrar a la classe per intervenir-hi. El noi el va apunyalar en una acció que va acabar amb dos alumnes i dos professors més ferits. Segons Ensenyament, el noi va ser víctima d'un brot psicòtic, ja que no havia tingut, fins aleshores, cap problema de conducta, i ha fet ampliar amb la figura del psiquiatre algunes unitats de suport en centres educatius. A més, la Generalitat i la Universitat de Lleida han impulsat la Càtedra Abel Martínez, com un espai de reflexió i anàlisi interdisciplinari sobre educació i adolescència.

Mal any per als accidents de trànsit

Després d'anys de disminució de víctimes mortals a les carreteres catalanes, el 2015 ha estat un mal any i s'ha vist incrementat el nombre de morts per accident. Amb dades fins al 30 de novembre, ja s'havien registrat 161 morts i 832 ferits greus, mentre que el 2014, la xifra total de víctimes mortals a les vies catalanes va ser de 140. Això suposa un increment del 15% causat sobretot per les distraccions amb el telèfon mòbil. El Servei Català de Trànsit alerta que el 20% de les víctimes són majors de 65 anys i que els motoristes, tot i representar només el 10% de la mobilitat, suposen el 39% dels morts.

Menys violència contra les dones però més prevenció

El 2015 es tanca amb sis dones mortes en mans de les seves parelles o exparelles, una xifra molt més baixa que la del 2014, que va ser de 14, però que des del Departament d'Interior no es vol considerar com a bona. D'aquests casos, un dels més mediàtics va ser el cas d'un pare que amb arma de foc va acabar amb la vida de la dona i els dos fills a Castelldefels l'agost passat, i després es va suïcidar. El suïcidi va ser el recurs també, d'un altre dels agressors, d'aquets sis casos, i en quatre successos més, l'agressor es va detenir.

Quatre de les sis víctimes vivien amb l'agressor i cap havia presentat una denúncia a la policia que de fet, ha rebut fins l'octubre, 10.918 denúncies durant aquest any, un 0'7% menys que l'any anterior, i ha practicat 4.288 detencions, de persones d'un perfil d'entre 21 i 50 anys. A més, ha ofert seguiment policial a aquestes víctimes, un àmbit que precisament es vol potenciar.

Catalunya es cobreix de blanc

L'hivern d'aquest any va deixar l'episodi de neu mes generalitzat el 4 de febrer, fent arribar gruixos considerables en zones on les nevades no són habituals. La nevada va començar a Ponent, durant la nit i es va anar estenent arreu del territori, però sobretot per les comarques de Barcelona i Tarragona. De fet, la major part d'afectacions van ser viàries, en aquestes àrees. Per exemple, durant el matí, el Túnel del Bruc va protagonitzar una de les imatges més significatives perquè centenars de cotxes s'hi van quedar atrapats. I és que l'A-2 es va haver de tallar en diferents punts, igual que l'AP-2, amb 116 quilòmetres afectats entre Soses i la Bisbal del Penedès, o l'AP-7 entre Martorell i el Vendrell. A banda, desenes de carreteres secundàries també van veure la circulació limitada a causa de les inclemències del temps. Uns 43.850 alumnes van veure afectades les seves classes per tancaments d'escola i anul·lacions del transport escolar, sobretot a la Segarra, l'Anoia, el Pla d'Urgell, el Priorat o les Garrigues. L'endemà, la situació ja va estar normalitzada però les baixes temperatures van convertir en gel moltes de les zones nevades del país.

La LOMCE sense el ministre Wert

En matèria d'ensenyament, la implantació de la LOMCE ha estat un dels temes cabdals del 2015. A Catalunya, el Departament ha intentat complir administrativament els preceptes d'aquesta llei sense trencar el model català, i en aquest sentit, ha aprovat nous currículums a Primària i a Secundària, potenciant l'aprenentatge per competències, augmentat les hores de matemàtiques i exigint un nivell més alt d'anglès. El principal conflicte amb el ministeri però, s'ha donat per les revàlides de Secundària i Batxillerat, un aspecte que va comportar la plantada de Rigau, i quatre consellers més d'Ensenyament, al ministre José Ignacio Wert en una sectorial d'educació. El relleu de Wert, que substitueix Iñigo Méndez de Vigo, i les eleccions autonòmiques al maig, que rebaixa de 12 a 5 les comunitats governades pel Partit Popular, aconsegueixen retardar l'aprovació de les revàlides sense una data concreta. A més, els pressupostos del ministeri rebaixen de 5 MEUR a 1, la partida destinada a la subvenció de 6.000 euros per a l'escolarització en castellà a centres privats, una ajuda imposada per Wert que de moment no ha tingut cap beneficiari.

Llum verda als graus de 3 anys

A principis d'any, el consell de ministres va aprovar el decret que obre la porta a la implantació dels graus universitaris de 3 anys. L'anomenat 3+2 era una ''reivindicació històrica'' a Catalunya i va ser celebrada pel secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, però de seguida va despertar l'oposició d'alguns sectors d'estudiants que van convocar vagues i manifestacions al febrer i al maig. Els estudiants consideraven que el nou model encariria encara més els estudis universitaris i els faria perdre competències per incorporar-se al mercat laboral. Per aquest motiu, el Govern es va comprometre a no implantar els graus de 3 anys, tret de proves pilot, fins al curs 2016-2017, i a estudiar al costat del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) quines àrees i quins estudis podien modificar la seva durada. A final d'any, els estudiants han mostrat la seva disconformitat amb el decret a través de referèndums no vinculants a les diferents facultats.

Un nen de 6 anys, primer cas de diftèria en 30 anys

El 27 de juny va morir el nen d'Olot, de 6 anys, infectat de diftèria i no vacunat per decisió dels pares. El menor estava ingressat des de principis de mes a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital de la Vall d'Hebron en estat crític i rebia tractament importat des de Rússia, amb antitoxines i antibiòtics. Tot i això, el seu cos no va poder superar l'afectació a diferents òrgans. Durant aquest període, es va detectar que 9 companys més del nen eren portadors de la malaltia i van haver de ser tractats amb antibiòtics. A més, a la zona de la Garrotxa es van intensificar el control de les vacunes infantils durant els casals d'estiu, i van augmentar un 23% el nombre de pacients que s'anaven a administrar la vacuna. El cas va obrir un debat sobre la vacunació, en què el Departament de Salut va insistir de la necessitat de complir el calendari sistemàtic emparant-se en què les vacunes, durant els darrers 30 anys, havien evitat 35.000 malalts. A més, Salut ha ampliat la cobertura vacunal per al 2016 amb el pneumococ, el meningococ i la varicel·la.

Confirmada l'absolució de l'excúpula d'Urbanisme pel cas de l'hotel del Palau

L'Audiència de Barcelona va confirmar a l'abril l'absolució de la cúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona en època socialista pel cas de l'hotel del Palau de la Música. El Tribunal Suprem havia anul·lat la sentència anterior i havia ordenat repetir-la. L'Audiència va argumentar millor la seva decisió, però va reiterar la pena d'un any de presó per a Fèlix Millet i Jordi Montull, i l'absolució de Ramon García-Bragado i altres alts càrrecs. La peça principal del cas Palau està pendent de judici després de tancar-se la instrucció a l'estiu. La fiscalia demana 27 anys i mig de presó per a Millet i Montull, set anys i mig per a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar i 6,6 milions d'euros d'indemnització al partit per suposades comissions irregulars.

Montserrat Caballé i Leo Messi, entre les personalitats perseguides per delictes fiscals

Diversos personatges públics han seguit passant pels jutjats per delictes econòmics. Montserrat Caballé accepta sis mesos de presó i el pagament de 825.000 euros, Javier Mascherano acorda un any de presó i més de 800.000 euros de multa per haver defraudat 1,55 milions d'euros, l'advocat fiscalista Emilio Cuatrecasas pacta dos anys de presó i 1,5 milions de multa per evadir més de 3 MEUR i l'expresident de la FECAC, Francisco García Prieto, també està imputat per haver desviat 1,7 milions de l'entitat. En canvi, Leo Messi anirà a judici perquè l'Advocacia de l'Estat li demana un any i deu mesos de presó, tot i que la fiscalia en demana l'absolució, per defraudar 4,2 milions d'euros. D'altra banda, l'Audiència de Barcelona va acceptar l'acord que condemna l'expresident de La Seda Rafael Español a dos anys de presó i a 702.717 euros de multa per haver desviat 12 MEUR entre els anys 2000 i 2004 a través de factures falses. També va acceptar la pena, de deu mesos de presó, l'exdelegat de la Generalitat a Madrid i extinent d'alcalde de Barcelona José Cuervo (PSC) per haver estafat 47.000 euros a l'Institut Català de la Salut (ICS) en cobrar també de l'hospital de Sant Pau de Barcelona. I per últim, l'expresident del Barça Sandro Rosell i l'actual, Josep Maria Bartomeu, són investigats per un jutjat de Barcelona i per l'Audiència Nacional pel fitxatge del brasiler Neymar. La fiscalia demana més de set anys per a Rosell i més de dos per a Bartomeu per frau fiscal i delictes societaris.

Ester Quintana cobrarà indemnització per haver perdut un ull

Després de més de 3 anys, Ester Quintana va arribar a un acord amb la Generalitat que l'indemnitzarà amb 260.931 euros per fer front a les lesions, les seqüeles funcionals, el perjudici estètic, l'afectació emocional, les despeses mèdiques i les costes judicials de primera instància, que li ha suposat haver perdut un ull, presumptament, per l'impacte d'una pilota de goma durant la manifestació del 14 de novembre de 2012, durant la vaga general. Quintana però, no ha renunciat a seguir el procés judicial. De moment, com a acusació particular, després que al març es tanqués la instrucció del cas, Quintana i els seus advocats demanen 9 anys de presó i inhabilitació pels dos mossos d'esquadra. La fiscalia, per la seva banda, en demana 2 de presó i 4 d'inhabilitació. La indemnització de Quintana ha coincidit amb la fiança civil que un jutge de Barcelona ha imposat per a Nicola Tanno, que va perdre un ull de 2010, i paral·lelament, dos nois bornis des de la vaga del març del 2012, també han reclamat recompensa.

La pobresa es cronifica

La suposada recuperació d'alguns indicadors macroeconòmics encara no es reflecteix a les butxaques dels ciutadans i la taxa de risc de pobresa continua en xifres històriques tal com denuncies les entitats del tercer sector. Es calcula que una quarta part de la població catalana viu per sota del llindar de la pobresa, i d'aquests, el 6,3% de les llars tenen alguna privació material severa. La infància és un dels col·lectius més afectats, ja que fins al 30% viuen en situació vulnerable. Per això, les entitats socials reclamen accions que faci desaparèixer la bretxa social, i superar el fet que la pobresa més severa va en augment a les famílies que ja patien situacions de pobresa i l'atur de llarga durada o els treballadors que no poden arribar a final de més són fenòmens cada vegada més freqüents. Per fer-hi front, no ha estat possible arribar a un Pacte contra la pobresa, però el Govern ha aprovat un Pla d'Acció contra la Pobresa, que preveu dedicar 1.066 MEUR en 165 actuacions interdepartamentals.

Tres anys de presó per a vuit acusats del 'setge al Parlament'

El Tribunal Suprem va condemnar al març a tres anys de presó vuit dels acusats pel 'setge al Parlament' el juny del 2011, després que l'Audiència Nacional espanyola els absolgués. Al novembre va informar desfavorablement sobre la possible concessió d'un indult total o parcial per part del govern espanyol.