Els líders de l'Eurozona han arribat aquest dilluns al matí a un acord per "unanimitat" per negociar un tercer rescat per a Grècia. Després de 17 hores de negociacions, els 19 estats membres de la zona euro han pactat les mesures que permetran obrir les converses per un programa de rescat per a Grècia "amb reformes serioses i suport financer", segons ha anunciat el president del Consell, Donald Tusk. "No hi haurà cap Grexit", ha celebrat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. L'acord, però, requereix que el parlament grec aprovi les reformes exigides. Mentre no arribi tot el rescat, l'Eurogrup estudiarà com donar finançament immediat a Grècia.
"Només teníem un objectiu, assolir un acord, i després de 17 hores de negociacions, finalment l'hem assolit", ha destacat el president del Consell, Donald Tusk. El pacte, tal com havien previst els ministres d'Economia i Finances de l'euro, inclou "condicions estrictes que s'han de complir" amb "l'aprovació" d'una sèrie de mesures al parlament grec abans d'aquest dimecres. Les mesures inclouen augments de l'IVA, retallades de les pensions o un enduriment de la reforma laboral. L'objectiu de l'aprovació de les iniciatives, segons han admès els propis líders, és "reconstruir la confiança" amb Grècia.
De fet, la cancellera alemanya, Angela Merkel, una de les més dures amb el govern de Tsipras, ha dit en una roda de premsa posterior a la cimera que creu que "es pot recuperar la confiança". La cancellera alemanya ha destacat que el més important és "posar en marxa ràpidament" les mesures acordades. També en la mateixa línia, la directora general de l'FMI, Christine Lagarde, ha dit que "la nit llarga i laboriosa" ha servit per "obrir una etapa de confiança" que caldrà consolidar "complint amb els compromisos".
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, s'ha mostrat optimista i ha dit que el parlament d'Atenes aprovarà les mesures exigides, tot i que s'allunyin molt del model ideològic de Syriza. Juncker ha negat que les demandes dels socis de l'Eurozona hagin suposat una humiliació per a Grècia. "No crec que els grecs hagin estat humiliats", ha dit el president de la Comissió Europea, definint el pacte com un "típic acord europeu". "No hi ha guanyadors ni perdedors", ha defensat. El president francès, François Hollande, ha advertit que hauria estat molt perjudicial voler "humiliar" Grècia, que només demanava "la solidaritat europea". El president espanyol, Mariano Rajoy, ha admès que la llarga negociació "no ha estat còmode" però ha considerat que l'acord final és "una bona decisió perquè Grècia segueix a l'euro".
El govern d'Alexis Tsipras ha acceptat, de fet, quasi totes les exigències que li plantejava l'Eurozona, en unes negociacions en què en un moment de la nit hi ha hagut l'amenaça del Grexit sobre la taula. El primer ministre grec ha acceptat la creació d'un fons amb actius per a privatitzar per valor d'un màxim de 50.000 milions d'euros que, tot i que inicialment s'havia de basar a Luxemburg, finalment serà a Grècia. El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha dit que el fons s'utilitzarà "per reduir el deute" i també per generar diners. En concret, l'holandès ha dit que 25.000 milions del fons podrien servir per a la recapitalització de la banca grega, i la resta per a rebaixar el deute i per a la despesa del govern d'Atenes.
A la sortida de la reunió, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha destacat que l'acord és "difícil" però permet evitar la fallida. El líder de Syriza ha venut com un èxit el fet d'haver aconseguit frenar que "es moguessin actius de l'estat a l'estranger", forçant que el fons de privatitzacions es mantingués Grècia i no a Luxemburg, com estava previst en els plans inicials d'Alemanya. Segons Tsipars, l'acord "ha evitat el pla d'estrangulament financer i el col·lapse del sistema bancari".
El procés del rescat
L'acord entre els líders de l'Eurozona i Grècia preveu l'obertura de negociacions per un nou rescat de tres anys d'uns 84.000 milions d'euros un cop s'hagin aprovat les mesures exigides al parlament d'Atenes, les hagi validat l'Eurogrup a través d'una teleconferència (prevista probablement per dimecres) i els parlaments de sis països de l'euro, entre ells Alemanya, hagin votat a favor de prestar diners a Grècia.
El 'sí' a parlar d'un rescat permetrà "l'inici de negociacions formals" que poden durar "setmanes", segns ha admès Dijsselbloem. Mentrestant, i sobretot tenint en compte les necessitats immediates de liquiditat de Grècia, en 'corralito' des de fa dues setmanes, l'Eurogrup estudiarà mesures de finançament d'urgència. Dilluns vinent, Atenes té un nou pagament d'uns 7.000 milions d'euros amb el BCE, i encara deu 1.600 milions a l'FMI.
