Tres dies de frenesí terrorista i psicosi col·lectiva a França, que van començar dimecres passat amb la massacre perpetrada al setmanari Charlie Hebdo, van acabar ahir a la tarda amb el doble assalt de les forces de seguretat sobre els gihadistes i un nou bany de sang. Amb prou feines uns minuts de diferència, el malson va acabar de forma abrupta, amb la mort de quatre ostatges i dels tres terroristes.

Els germans Said i Cherif Kouachi van ser abatuts cap a les cinc de la tarda a Dammartin-en-Goele, situat al nord de París, després de passar bona part del dia atrinxerats en una impremta quan la policia i la gendarmeria ja els trepitjaven els talons. Un home que es trobava en el mateix edifici (encara que hi ha dubtes sobre si els Kouachi estaven tan sols al corrent de la seva presència) va aconseguir sortir il·lès de l'edifci. Precisament la proximitat d'aquest punt amb l'aeroport parisenc de Charles de Gaulle va obligar a concentrar els aterratges a la zona sud de l'aeròdrom per tal de no interferir en l'operació que es va llançar contra els suposats autors de la massacre de dimecres.

Gairebé en paral·lel a l'assalt al punt on es trobaven els dos germans, les forces especials de la Policia llançaven un assalt entre explosions de granades i trets de fusells kalaixnikov sobre el supermercat jueu Hyper cacher, situat a l'est de París, on el francès Amedy Coulibaly retenia des de feia quatre hores un nombre indeterminat d'ostatges. Cinc persones, inclòs Coulibaly, van morir en l'operació, mentre que quatre policies hi van resultar ferits.

El gihadista ja havia assassinat dijous al matí una policia municipal al sud de la capital francesa, en una acció coordinada amb els germans Kouachi, els qui havien perpetrat la massacre de Charlie Hebdo, en què van morir 12 persones.

En una conversa telefònica amb el canal de televisió BFMTV durant el segrest, Coulibaly va assegurar actuar a les ordres del grup radical autoanomenat Estat Islàmic i haver-se coordinat amb Cherif Kouachi, qui al seu torn, en declaracions a la mateixa televisió, va dir haver estat enviat i finançat per al-Qaida al Iemen per cometre l'acció.

Després de 48 hores d'espant pel crim del Charlie Hebdo, París es va sumir ahir al pànic i en un estat proper al marasme, amb les seves principals vies tallades per l'operació policial i amb falses alarmes que van sumir llocs com la turística plaça Trocadero en el caos.

Acabat el malson, que de ben segur deixarà ferides difícils de cicatritzar en la societat francesa, el president, François Hollande, es va dirigir a la nació per demanar que aquesta sigui "implacable amb el racisme i amb l'antisemitisme".

La presa d'ostatges al supermercat jueu és un "acte antisemita espantós", va denunciar, i va qualificar els gihadistes d'"il·luminats que no tenen res a veure amb la religió musulmana". Hollande, qui va donar l'ordre del doble assalt antiterrorista, també va cridar a tots els ciutadans a participar en la massiva manifestació de repulsa convocada per a diumenge amb l'objectiu d'escenificar la "unitat nacional".

Líders europeus, demà a París

Els principals governants europeus donaran suport a França en la manifestació de demà a París en contra del terrorisme, després de l'atemptat al setmanari satíric Charlie Hebdo.

Hollande, segons va explicar ell mateix, encapçalarà la manifestació per reclamar unitat al país i en homenatge a les víctimes de l'atemptat de dimecres. A la marxa, en la qual es reivindicaran els valors de la República Francesa i a la qual s'ha convidat nombrosos dirigents estrangers perquè expressin la seva repulsa al terrorisme i la seva solidaritat amb les víctimes d'un atemptat que ha commogut França. En aquest sentit, el primer ministre francès, Manuel Valls, va dir que la marxa ha de ser una expressió "a favor de la llibertat i la tolerància" i contra el "racisme i l'antisemitisme".

Preguntat ahir per si és oportú reunir nombrosos líders estrangers a París quan la ciutat acaba de tenir greus atemptats, Valls va considerar que "precisament és en aquest moment quan no s'ha de tenir por" i va subratllar que hi ha molta seguretat. "Per descomptat que hi haurà mesures de seguretat massives, no solament a París, sinó en totes les grans ciutats on hi haurà manifestacions", va afirmar el primer ministre.

Per la seva banda, el líder opositor francès, l'expresident Nicolas Sarkozy, va assegurar que "els bàrbars han declarat la guerra a França", després de dues dramàtiques preses d'ostatges a la regió de París a les quals la policia va posar fi ahir amb sengles assalts.

L'anomenada "manifestació republicana" començarà a les tres de la tarda a la plaça de la República i seguirà un recorregut pel centre de París fins a confluir a la plaça de la Nació. La presidenta de l'ultradretà Front Nacional (FN), Marine Le Pen, després de reunir-se amb Hollande, es va mostrar ahir un cop més molesta per sentir-se exclosa de la manifestació. "No forçar els cordons de seguretat disposats per l'organització perquè m'introdueixin en una manifestació en la qual, de forma evident, els principals patrocinadors no ens volen veure (...) No vaig on no em volen", va dir la líder del FN, partit que, tot i això,avui anunciarà la seva posició final sobre això. En una marxa que es preveu multitudinària i que recorrerà des de les tres de la tarda al centre de París, acompanyaran el president francès, François Hollande, líders de països i institucions d'Europa com el cap del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, que ha assegurat que Europa sencera està "al costat de França".