Els xipriotes han reaccionat amb sorpresa i indignació a la nova taxa sobre els dipòsits, imposada per l'Eurogrup i l'FMI a canvi d'un rescat de 10.000 milions d'euros al país. A diverses ciutats s'han vist cues de persones davant de les entitats bancàries de gent que ha intentat sense èxit recuperar tots els seus diners abans del dimarts, dia en què es farà efectiva la taxa. Fins aleshores, les entitats bancàries restaran tancades perquè dilluns és dia festiu a Xipre. Per lluitar contra l'evasió de capitals, el país prohibirà les transferències electròniques de diners fins dimarts. "Estic extremadament enfadat", ha explicat a Reuters Andy Georgiou, de 54 anys.

"He treballat durant anys per reunir els estalvis i ara els estic perdent sota les ordres dels holandesos i els alemanys", ha afegit Georgiou, que va tornar a Xipre des del Regne Unit, on havia estat treballant, a mitjan 2012 amb els seus estalvis. "Diuen que Sicília és l'illa de la màfia. No és Sicília, és Xipre. Això és robatori, pur i simple", ha dit un pensionista que feia cua davant d'una societat de crèdit aquest dissabte. Les entitats bancàries que obren normalment els dissabtes han registrat llargues cues a primera hora i han acabat tancant.

I és que la taxa és inèdita perquè trenca el compromís que els dipòsits estaven garantits fins als 100.000 euros. Però el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha dit que d'altra manera hauria estat impossible salvar el sector financer de Xipre. "Com que és una contribució a la estabilitat financera de Xipre, sembla just demanar una contribució als que tenen un dipòsit", ha dit Dijsselbloem.

Gairebé la meitat dels que tenen un dipòsit bancari a Xipre són russos no residents, però la majoria d'aquells que feien cua aquest dissabte als caixers automàtics per treure efectiu eren xipriotes, informa Reuters.

"Desitjaria no ser el ministre per no haver de fer això", ha dit el ministre xipriota de Finances Michael Sarris, 10 hores després de les negociacions nocturnes a Brusselles on s'ha acordat el rescat.

Xipre s'ha convertit la matinada d'aquest dissabte en el cinquè país de l'eurozona que obté un rescat financer, després d'Irlanda, Grècia, Portugal i del rescat bancari espanyol. L'acord s'ha aconseguit després d'una maratoniana reunió de més de deu hores entre l'Eurogrup i el Fons Monetari Internacional (FMI). El país obtindrà un crèdit de 10.000 milions d'euros, i haurà d'aplicar mesures fins ara inèdites a la Unió Europea. Entre aquestes hi ha la d'imposar una taxa a tots aquells ciutadans que tinguin dipòsits bancaris. Serà del 6,75% per a aquells que tinguin en dipòsit menys de 100.000 euros i del 9,9% als qui superin aquesta xifra.

El govern xipriota demanava inicialment 17.000 euros de rescat i, tot i quedar-se només a 7.000 milions d'euros de les seves pretensions, tem que el suposat 'càstig' als qui tenen dipòsits generi una fuga de capital. El ministre de Finances, Michael Sarris, ja ha anunciat que es compensarà a tots els afectats amb l'oferiment d'accions de l'entitat bancària. Tot i així, l'executiu té previst portar a votació al Parlament aquest mateix cap de setmana una llei que impedeixi retirar diners dels bancs xipriotes, en una acció que recorda a l'anomenat 'corralito' de fa uns anys a l'Argentina.