El successor de Benet XVI haurà d'afrontar importants reptes dins de l'Església, com són una major col · legialitat, la reforma de la cúria, per fer-la més eficaç i transparent, i potenciar la nova evangelització en un món cada vegada secularitzat .
El proper pontífex cal continuar el desenvolupament del Concili Vaticà II, que no està esgotat, i potenciar l'ecumenisme en nom de la unitat dels cristians.
Haurà d'afrontar, així mateix, els casos de clergues pederastes, seguint les línies de tolerància zero adoptada per Benet XVI, l'escassetat de vocacions, el celibat sacerdotal, una major presència de la dona en les institucions de l'Església i la millora de les relacions amb l'Islam i, sobretot, amb els jueus.
En un món cada vegada secularitzat, on la religió, com ha denunciat en nombroses ocasions el papa Ratzinger, es pretén relegar a l'àmbit privat, el 226 successor de sant Pere haurà de traçar les línies per recuperar aquest espai i haurà de comptar amb una major participació laica.
La descristianització d'Occident, sobretot d'Europa, va portar a Benet XVI a crear un dicasteri per a la Nova Evangelització i per això va convocar un sínode de bisbes. El proper papa haurà de canalitzar les propostes dels prelats, entre elles una catequesi adequada i l'ús de nous llenguatges per mostrar a Crist.
L'Església que es trobarà té pendent el tema de la col · legialitat, és a dir la relació entre la Cúria i els episcopats nacionals, un dels punts que van quedar sense resoldre en el papat de Joseph Ratzinger.
Nombrosos bisbes consideren que cal potenciar el govern comú de l'Església i augmentar les atribucions de les conferències episcopals, mentre que a la cúria vaticana són molts els que pensen que ha de prevaler el Govern central de l'Església.
El camí cap a la col · legialitat és llarg i segons el teòleg heterodox Hans Kung, Roma segueix exhibint un Església forta, absolutista, que reuneix a les seves mans els poders legislatius, executius i judicial, que no té en compte la universalitat d'aquesta.
Reforma de la cúria romana
La reforma de la cúria romana és urgent, sobretot després d'esclatar l'escàndol Vatileaks, que va revelar intrigues i enfrontaments a la cúria, i després de comprovar com no va funcionar quan Benet XVI va aixecar l'excomunió al bisbe lefebvrià Richard Williamson, quan era conegut el seu negacionisme de l' Holocaust, i ell ho desconeixia.
Un altre punt és l'escassetat de vocacions i la consegüent disminució de sacerdots. Cada dia hi ha més parròquies sense sacerdots i aquests han de cobrir diversos pobles.
Davant aquest problema, torna a sorgir el tema del celibat.
Benet XVI va defensar el celibat sacerdotal i va mantenir tancades les portes del sacerdoci als homosexuals, encara que va concedir més dispenses que el seu predecessor a clergues perquè es casessin.
El paper de la dona a l'Església és un altre tema pendent. Benet XVI, com Joan Pau II, va ressaltar en nombroses ocasions la tasca de la fèmina, però aquí va quedar i va insistir que no pot ser ordenada sacerdot.
Vist que no sembla que els temps estiguin madurs per al sacerdoci femení, les dones exigeixen una major participació en les tasques de la parròquia, igual que els laics.
Un altre problema pendent és l'admissió als sagraments dels catòlics divorciats i tornats a casar.
Segons el Consell Pontifici per als Textos Legislatius aquesta prohibició és "llei divina", és a dir que ni tan sols l'Església pot modificar.
Moral sexual
La moral sexual és un altre punt candent. L'Església és contrària a les relacions prematrimonials, ús d'anticonceptius, etc. També rebutja l'ús de preservatius contra la sida i considera l'homosexualitat com una desviació.
Les relacions amb l'islam van patir un retrocés Benet XVI, després de recollir en un discurs la cita de l'emperador bizantí Manuel II Paleòleg "Mahoma no havia portat res nou excepte l'ordre d'estendre la fe mitjançant l'espasa".
Amb els jueus les relacions es van deteriorar després de la decisió de Benet XVI de revocar l'excomunió al bisbe que nega l'Holocaust jueu, després de declarar "Venerable"-primer pas a la santedat-a Pius XII, a qui acusen d'haver callat davant l'Holocaust , i la recuperació de la pregària del Divendres Sant en què es demanava, abans del Concili Vaticà, la "conversió" dels jueus.
El proper papa haurà de prosseguir, per exprés desig de Benet XVI, les negociacions amb els lefebvrians, que van provocar un cisma el 1988, en ordenar a quatre bisbes sense el permís de papa i que no reconeixen el Concili Vaticà II.
També haurà de seguir el camí de Benet XVI en defensa de la natura. Ratzinger ha estat un dels pontífexs que ha mostrat major sensibilitat per l'ecologia, denunciant l'erosió, la desforestació, l'espoli dels recursos minerals i dels oceans.
