"Absolutament descartat". Portugal no contagiarà a l’Estat espanyol el virus de la necessitat d'ajuda financera d'Europa. Ho diu Elena Salgado, vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra d'Economia, i també la Comissió Europea, el Banc Central Europeu (BCE) i l'OCDE. Ningú es planteja la possibilitat que hi hagi un 'efecte arrossegament', perquè els països veïns viuen diferents realitats. A l'exterior, els organismes ressalten les mesures de l'Executiu per reduir el dèficit públic. A ulls internacionals, aquest és un dels aspectes que marquen la diferència.

Salgado insisteix que Portugal no encomanarà a l’Estat espanyol ("absolutament descartat"). El fet que el país veí hagi hagut de demanar ajuda financera a la Comissió Europea no implica que els espanyols vagin a anar darrere. "Nosaltres no estem en aquest moment en cap risc", va sostenir la ministra.

L'economia nacional, va dir a RNE, "és més diversificada, potent i molt més competitiva". A més ... "Estem fent reformes a un ritme més gran (...) Des de fa un any hem incrementat l'ajust de les nostres comptes públics, i sobretot, tenim una història de grans creixements en els moments bons de la nostra economia i de superàvit fiscal".

Per tot això, fa temps que els mercats distingeixen entre els dos països, va insistir la ministra. De tota manera, el govern espanyol donarà suport a Portugal en la seva petició a Brussel·les i espera que el procés es resolgui "com més aviat millor" i amb la "major satisfacció" per als lusitans, que podran "fer front a les seves obligacions amb més tranquil•litat".

Brussel·les, el BCE i l’OCDE senyalen el dèficit

La pròpia Brussel·les marca la diferència entre els dos països ibèrics. "L'economia espanyola té reptes importants, però a dia d'avui, (...) compleix els seus compromisos i per tant no fem analogies ni especulem amb escenaris d'aquest tipus", va assegurar aquest dijous Amadeu Altafaj, portaveu de Oli Rehn, comissari de Assumptes Econòmics. Aquest va demanar que Espanya sigui "jutjada pels seus mèrits", un dels quals és que està "en el bon camí per complir els objectius acordats en termes de reducció de dèficit".

La Comissió Europea subratlla que el país ha dut a terme "reformes importants, (...) anunciades i aprovades" al Parlament. Per exemple, les mesures per a la contenció de la despesa i les reformes "importants", com la laboral. "Els nostres anàlisis econòmiques del procés de consolidació pressupostari és positiu (...) Els compromisos s'han complert fins avui i, quan hi va haver riscos, es van anunciar i van aprovar mesures addicionals".

Els mercats prenen "bona nota" de les vies per les quals s'opta per "fer front a qualsevol possible risc de desviació", va sostenir Altafaj. El portaveu va exalçar la reestructuració del sector bancari i financer. En referència a les necessitats de capital, va puntualitzar que els Vint-i-set hauran de garantir "els instruments necessaris" per fer front a "una vulnerabilitat particular d'una o altra entitat bancària determinada" en la nova ronda de proves de resistència.

Pel que fa al cas portuguès, el portaveu comunitari va recordar que el país ha fet un anunci "polític". Més enllà d'això, cal que les autoritats facin una "petició formal" per iniciar el procediment: "Esperem que ho demani aviat". Quan procedeixi a això, haurà de negociar amb els experts de la Comissió, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE) un programa d'ajust fiscal i reformes.

El president d'aquest últim organisme, Jean Claude Trichet, es va sumar als elogis a les decisions espanyoles, però va subratllar que "encara queda molt per fer". La línia que el país ibèric ha traçat en els últims mesos ha estat "progressivament apreciada" a Europa i en els mercats.

Ángel Gurría, secretari general de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), també va mantenir que l’Estat espanyol s'ha "diferenciat" de la resta de països perifèrics de l'eurozona gràcies a les reformes. Per tant: "No tindrà els mateixos problemes que Portugal perquè ve afrontant aquests problemes des de fa algun temps".

Al seu parer, s'han encarat els quatre problemes fonamentals: "El dèficit, el mercat laboral, les pensions i el sistema financer, en particular les caixes". Per això, fins als propis mercats separen a Espanya de la resta de la perifèria. El 'spread' del seu deute respecte al bo alemany és de menys del 2 per cent, mentre que en el cas d'altres països s'arriba al 4 o 5 per cent, o fins i tot al 8 o al 10 per cent.

Malgrat això, "els deures" no estan acabats, de manera que no s'ha de "cantar victòria".

La falta de suport del PP

Gurría va atribuir la millora de la situació al "govern socialista", que "va adoptar decisions que eren molt dures per donar confiança als mercats" i, "a vegades, ho va fer sense el suport del Partit Popular". Des del si d'aquesta formació, Soraya Sáenz de Santamaría, portaveu al Congrés, avisa que el govern espanyol ha estat "venent brots verds", fins ahir, quan "es van encendre les llums vermelles".

Malgrat tot, la popular confia que Portugal no contagiarà a la seva veïna: "Són molt diferents". A l’Estat espanyol "hi ha problemes molt accentuats que afecten a nivell intern i d'una manera molt dura, com l'atur", va dir a TVE. En territori lusità, els nivells d'atur ronden el 11 per cent ... "Aquí mantenim una taxa del 20 per cent".

"Quan les barbes del teu veí vegis tallar, posa les teves a remullar", va dir Cayo Lara. El coordinador general d'Esquerra Unida (IU) recorda que Espanya té un "alt nivell de deute", de les famílies i de la banca, per haver invertit "en l'economia especulativa del totxo". De tota manera, no creu que el rescat del veí hagi de ser "motiu de preocupació", perquè les situacions són diferents.

UGT tampoc creu en l '"efecte arrossegament", com va sostenir Cándido Méndez, el seu secretari general. El sindicalista va destacar la utilitat de l'acord socioeconòmic i de pensions, en general, de totes les polítiques de negociació, davant les "imposicions" del govern central. En aquesta línia, ha destacat el "contrast agut" que hi ha entre la reforma laboral i el pacte social.

Juan Rosell, president de la CEOE, va sostenir: "Espanya i Portugal no tenen res a veure; les dades econòmiques de Portugal són radicalment diferents". Això sí, com Sáenz de Santamaría, també va parlar del "grandíssim punt negre" de l'atur.