La primavera d'aquest 2018 (mesos de març, abril i maig) ha estat excepcionalment plujosa a sectors del Pirineu i Prepirineu occidental. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, de manera general ha estat la més plujosa des del 2013 i en aquests sectors, localment s'han enregistrat els valors pluviomètrics primaverals més alts d'almenys els darrers 69 anys, tot i que a punts del litoral Sud i Central l'estació ha resultat seca. La temperatura mitjana ha estat semblant o superior als valors mitjans climàtics a la major part del territori, malgrat algunes excepcions al Pirineu i Prepirineu, on l'estació es pot qualificar de freda. Al contrari que les primaveres del 2017 i el 2015, les anomalies positives no s'han enfilat fins a valors gaire elevats, i com a màxim han assolit +1,8 ºC a la ciutat de Barcelona.
La pluviometria d'aquesta primavera ha presentat superàvit a la major part del país, un fet que no succeïa des del 2013. En alguns punts del Pirineu i Prepirineu occidental, amb dades des de l'any 1950, ha estat la primavera més plujosa de les respectives sèries. També cal destacar punts de Ponent i de la serralada prelitoral, on s'han recollit quantitats que permeten qualificar la primavera de 2018 de molt plujosa, i fins i tot localment la més plujosa de, com a mínim, els darrers 20 anys.
Tot i aquesta abundància global de precipitació, enguany, a diferència de l'esmentat 2013, ha tingut també alguns sectors secs. Destaca en aquest aspecte el Delta de l'Ebre i altres punts del litoral Sud, però també de part del litoral Central. A l'extrem sud del país, el dèficit pluviomètric estacional s'arrossega des de ja fa més d'un any.
Anomalies de temperatura
La temperatura mitjana estacional d'aquesta primavera s'ha caracteritzat per l'absència de valors cridaners. Gairebé la meitat del territori ha enregistrat valors de temperatura dins la normalitat climàtica (entre -0,5 ºC i +0,5 ºC), mentre que les anomalies positives, distribuïdes especialment al llarg del litoral i prelitoral i puntualment a la confluència de les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell i les Garrigues, no han arribat a presentar valors excessivament càlids, situant-se entre +0,5 ºC i +1,8 ºC.
Segons el Meteocat, aquest comportament de la temperatura es troba en consonància amb la circulació zonal a nivells mitjans de la troposfera que ha predominat al llarg dels tres mesos, la qual ha inhibit les masses d'aire fred procedent d'altres latituds.
Les excepcions fredes, amb anomalies d'entre -0,5 ºC i -1,5 ºC, es troben a punts del Pirineu i Prepirineu, i es troben associades a les diverses pertorbacions i tempestes que han afectat particularment aquests indrets.
Abril marcadament càlid
El balanç de temperatura ha estat resultat de tres mesos en què es poden identificar diferents comportaments; l'abril va ser càlid en conjunt, mentre que el març i el maig van tenir valors de temperatura contrastats, amb alguns sectors càlids i altres normals o freds, però sense anomalies extremes.
Si bé el patró general dels tres mesos va ser zonal (circulació de l'oest), el caràcter decididament càlid de l'abril es pot explicar, d'una banda, pel flux del sud-oest, amb aire temperat en els nivells baixos de la troposfera que acompanyava les pertorbacions atlàntiques, i de l'altra banda, per l'episodi de temperatura molt alta del dia 24 al 26.
Excepcionalment plujós al quadrant nord-oest
La distribució de la precipitació mostra una primavera molt plujosa (més del 190% respecte de la precipitació mitjana climàtica) al Pirineu i Prepirineu, sectors de Ponent i de les serralades prelitorals. En analitzar les sèries històriques disponibles, que s'inicien l'any 1950, 4 sèries del quadrant nord-occidental presenten el rècord de precipitació per a una primavera: Vielha, Oliana (Alt Urgell), Nerets-Tremp, i el Pont de Suert. Per tant, en aquests indrets la primavera de 2018 ha estat la més plujosa d'almenys els darrers 69 anys.
A més, 9 estacions de la XEMA amb 20 o més anys de dades, situades a les comarques de la Noguera, la Segarra, la Conca de Barberà, Osona i el Vallès Oriental, han enregistrat el rècord de precipitació primaveral. Per a altres 9 estacions, la primavera del 2018 ha estat la segona més plujosa, mentre que per 6 ha estat la tercera en el rànquing, i a 4, la quarta més plujosa. S'evidencia així, al marge dels rècords absoluts, que la primavera d'enguany ha estat d'entre les més plujoses de les darreres dècades a àmplies àrees del territori.
Més de 600 mm al Pirineu occidental
En xifres absolutes, la pluja recollida ha estat superior a 600 mm a punts elevats del Pirineu occidental. El valor més alt enregistrat per les estacions de la XEMA i de la Xarxa d'Observadors Meteorològics (XOM) ha estat de 789,9 mm a Espot (2.519 metres), al Pallars Sobirà, seguit de 664,6 mm a Boí (2.535 metres), a l'Alta Ribagorça, i de 626,4 mm a Bonaigua (2.266 metre), també al Pallars Sobirà.
A l'altre extrem es troben alguns punts del Montsià, que han recollit menys de 60 mm, és a dir, menys d'una desena part de la precipitació recollida als indrets amb més abundància. A les estacions de la XEMA, destaca Illa de Buda, amb només 47 mm i els Alfacs, amb 58,8 mm.
A banda de la precipitació total, cal fer esment de l'alt nombre de dies de precipitació durant els tres mesos. Al Pirineu occidental el nombre de dies de pluja superior als 0,2 mm ha sobrepassat els 60, mentre que al Prepirineu ha superat els 40 dies, entre 30 i 40 a gran part de l'interior i el prelitoral, i finalment entre 20 i 30 dies al litoral, el prelitoral Sud i punts de Ponent.
