03 de juny de 2018
03.06.2018
MIG SEGLE CORONANT LA CIUTAT

50 anys de l'àngel de la Catedral

El 6 de juny de 1968, nombrosos gironins es van acostar fins a la Catedral per seguir en directe com s'instal·lava el nou àngel al campanar

04.06.2018 | 06:30
50 anys de l'àngel de la Catedral

El 6 de juny de l'any 1968, la imatge de l'àngel Sant Miquel va ser col·locada en el punt més alt del campanar de la Catedral. El proper dimecres se'n compliran cinquanta anys. Ha passat mig segle des que la figura de l'àngel tornà a ser un punt de referència en l´àmbit ciutadà de Girona. En la llarga història de la nostra seu, és aquesta la tercera figura angèlica que corona el campanar. No totes el mateix campanar.

El primer àngel estava situat en un campanar provisional que es construí, en el segle catorze, sobre la galilea de l'antiga catedral romànica, mentre s'estava construint la nau gòtica i es preveia la construcció d'un nou campanar que en principi també s'havia projectat gòtic. Però s'allargà més del previst el curs de les obres i el nou campanar no estigué llest per poder-hi col·locar el nou àngel fins a mitjan segle divuit. I ja no fou un campanar gòtic, com estava previst, sinó el que ara podem contemplar.

Els gironins de les generacions anteriors als anys seixanta del segle XX sempre havíem vist la figura d'un àngel decapitat. La veu popular atribuïa la mutilació a l'acció destructora d´una bomba de l'artilleria napoleònica durant el setge de 1809. Uns altres opinants ho atribuïen a l'acció d'un llamp. Totes dues opcions eren versemblants.

Però no hi ha documentació que justifiqui cap de les dues possibilitats. En ocasió de celebrar-se el cent-cinquantenari dels setges de 1808-1809, es plantejà la conveniència de restaurar aquella escultura mutilada. I ja es parlava de baixar l'àngel valent-se d'un helicòpter. En aquesta proposta hi havia un clar afany d´espectacularitat.

Per aquells anys s'estava acabant l'obra de la façana principal de la seu, obra que havia quedat inter­rompuda a les darreries del segle divuit a causa de la Guerra Gran, i posteriorment pels setges dels exèrcits napoleònics. L'any 1960 l'àngel fou baixat del seu pedestal, amb el propòsit de completar la figura amb un cap que substituís el que havia estat destruït.

L'estàtua quedà dipositada al taller dels germans Rueda, de la baixada de Sant Feliu, on poguérem veure de ben a prop aquell àngel que només havíem pogut contemplar a llarga distància. Ja s´havia encar­regat la confecció del nou cap a l'escultor Ramon Carrera Savall.

Però observant la vella escultura quedava palès que no només li faltava el cap, sinó que tota ella estava notablement deteriorada. I es prengué la decisió d'encarregar al mateix escultor Carrera una imatge totalment nova. Vist el pressupost de l'obra nova, el Capítol s'adonà que la seva economia no ho permetia assumir. S'obtingué una aportació de les administracions públiques. Però l'erari de la Diputació i de l'Ajuntament també era limitat, i la seva col·laboració resultava insuficient. S'acudí també a l'aportació popular i a la de la mainada de les escoles. Aquesta darrera, més que altra cosa, volia ser simbòlica a fi que les noves generacions s´hi sentissin integrades. Les dificultats econòmiques endarreriren la realització del projecte. Però finalment es pogué realitzar.

El degà del Capítol, Dr. Josep Maria Taberner, fou el principal promotor de l'obra amb la col·laboració dels canonges Josep Calzada i Ramon Baranera, els quals ocuparen successivament el càr­rec de canonge-obrer. El canonge Jaume Marquès hi aportà l´assessorament històric i el doctor-arquitecte Joan Maria de Ribot l´assessorament tècnic. Es comptà amb la col·laboració del senyor Francesc Xavier Alberch, que oferí els serveis de la seva foneria, amb aportació incondicional de determinats materials i eines de treball. El disseny realitzat per l´escultor Ramon Carrera fou materialitzat pel calderer Pere Mollera, que tenia el seu taller situat molt proper de la foneria Alberch.

Enllestida l'obra, arribà el dia de la seva benedicció i elevació al campanar. Al nou àngel se li posà el nom de Miquel, en homenatge a Sant Miquel Arcàngel, recordant la titularitat de la capella de Sant Miquel, que havia existit en la casa de la ciutat. Capella que tenia el seu origen en els darrers temps de l'Edat Mitjana; però que es desplomà accidentalment l'any 1859 i ja no va ser restaurada.

Aquell dia 6 de juny de l'any 1968 molts gironins estiguérem atents al solemne esdeveniment. A les cinc de la tarda d'un dia lluminós de primavera, el bisbe Narcís Jubany procedí a la benedicció, amb l'assistència del capítol catedralici, les autoritats locals, els realitzadors de l´obra, i un bon nombre de ciutadans. Acabada la cerimònia de la benedicció, que s´havia celebrat davant la façana principal de la seu, al peu del campanar, es procedí a l elevació de la imatge.

Mitjançant l'acció d'una corriola, i amb el suport d´una bastida col·locada a la part alta del campanar. El tritlleig festiu de les campanes de la seu anunciaren l´esdeveniment a tota la ciutat. Hi havia espectadors a les escales i a la plaça de la Catedral. Als finestrals del campanar i de la cornisa que remata la façana. Als balcons i finestres de les cases d'aquell entorn. A balcons, finestres i terrats de qualsevol lloc de la ciutat des d´on es veiés la Catedral. Als ponts sobre l´Onyar.

Des d'aquella data, l´àngel ha estat permanentment al seu lloc, suportant les inclemències del temps, plogui o nevi; faci fred o calor. Com un guaita i un guia de la ciutat. L'estructura de l'estàtua està disposada per poder girar d'acord amb la direcció dels vents, de manera que també té la funció de penell. La seva permanència a l'exterior, sense cap protecció, ha originat el seu desgast. Per mantenir el seu bon estat de conservació, l'any 2003 es practicaren uns delicats treballs de restauració, treballs que es realitzaren in situ.

Anaren a càrrec de l'especialista en cromats Joan Ensesa, que tenia el seu taller a les Escales de Sant Martí. La restauració s'executà amb tota cura i emprant productes de la millor qualitat. De moment, l'estàtua quedà com nova. Però amb el pas dels anys, els elements atmosfèrics van fent la seva tasca destructora. La contaminació ambiental és molt superior a la dels segles passats, quan obres com aquesta podien passar molts més anys sense necessitat de cap intervenció per mantenir-les en bon estat. També ara hi ha una intensa voladissa de coloms que deixen excrements nocius sense cap respecte per les obres que estan a l´aire lliure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema