Es parla de «coaching» però els assessors o consellers han existit sempre a la història. És una actualització de quelcom de tota la vida?

El coaching és molt diferent de l'assessorament. Aquest parteix d'un model o d'un patró que s'entén com a vàlid i que es transmet a una altra persona. Són pautes de com fer les coses. El coaching no té relació amb això. És un procés de descobriment, s'acompanya la persona i els equips a descobrir allò que els està impedint aconseguir el que volen aconseguir. El coach no sap quina és la clau, aquesta la sap el client, encara que ell encara no sap que la coneix. El que aconsegueix el coach és que el seu client la descobreixi.

Un mentor sap sempre el que hem de fer?

Un coach mai té la resposta al que hem de fer. Un assessor i un coach fan coses diferents. Ara, per exemple, m'estic informant d'una activitat immobiliària i m'estan assessorant sobre els passos que he de seguir per obtenir la llicència d'usos com a habitatge. Un assessor em diu que és el que he de fer. Un coach no t'ho diu: t'acompanya perquè tu descobreixis què has de fer i què és el que vols fer.

A Espanya no està regulat el sector del coaching. Si volgués buscar un coach, com sabria qui és un bon coach o és un "intrús"?

És una qüestió molt important perquè no està regulat des del punt de vista acadèmic en l'àmbit espanyol. Però a escala internacional hi ha l'ICF, que es dedica exclusivament a la investigació i a regular els estàndards del coaching. És bastant estricta en les definicions de les competències i com es desenvolupen. Per ser coach a Espanya, la forma que ofereix més garanties és mitjançant la certificació internacional. Aquesta formació té unes hores de pràctiques efectives i un examen extens on es comprova si disposes dels recursos. Quan tens la certificació, de qualsevol dels tres nivells, t'exigeixen que acreditis una formació contínua per renovar la credencial. I si no es fa, es perd la certificació. El dolent és que a Espanya no està regulat, però el positiu és que un coach que estigui certificat a Espanya, és un mentor a tot el món.

Es treballa d'una manera especial pel fet que la clienta sigui una dona?

No. No hi ha diferència entre homes i dones pel que fa a la metodologia o el tipus d'orientació. No és diferent. Hi ha gent que s'apropa per curiositat, però és gent que molt aviat acabarà per tirar la tovallola. Qui té ganes d'aconseguir el que vol, s'hi tira de caps.

Però hi ha algunes coincidències entre les dones?

Sí. Alguns trets en comú hi ha. Hi ha dues idees que semblen contradictòries, però que no ho són. La primera és que la dona descobreix que el que li falta és ser egoista. L'egoisme té molt mala reputació, però nosaltres entenem que es tracta de fer-se càrrec de les pròpies necessitats. La dona tradicionalment en molts casos ha rebut una educació en la qual l'egoisme és molt negatiu. Però si no l'estigmatitzem, ens estem donant més permís per a les nostres pròpies necessitats i no tant dels nostres fills, pares o amigues. I, per l'altra part, la dona, en aquest rol d'ocupar-se de les necessitats alienes, en molts casos el que genera és que no empodera els que l'envolten. Per exemple, quan tens un nadó és habitual que la dona s'encarregui d'ordenar la roba del nen. I llavors l'home pregunta sempre "quina roba li poso avui?". Llavors la dona pot optar per respondre "l'esculls tu que és fantàstica la roba que li has triat" o "ordena-la tu". En resum, això per les dones té un cost altíssim perquè és l'origen de l'estafa de la "superwoman". Perquè sense adonar-nos estem dient a l'altre: "deixa'm a mi, que ho faig millor que tu".

És aquesta una de les claus de l'èxit: ser més egoista i deixar que el teu entorn cobreixi les seves pròpies necessitats?

L'èxit no es pot definir de manera objectiva. Però sí que potser la clau de l'èxit d'alguna dona. Són dues cares d'una moneda: quan dius que "sí" a alguna cosa sempre porta aparellat dir que "no" a una altra. Llavors, l'èxit té a veure amb dir que "sí" o que "no" a allò que jo vull dir que "sí" o que "no". En la mesura que hi hagi aquesta coherència, sentiré que tinc èxit.

Una cerveseria és un bon lloc perquè neixi Different Coaches?

Si, no em fa vergonya dir que va néixer amb una cervesa. Quan feia un any que treballava de coach ja vaig veure que, per passar-m'ho realment bé, necessitava poder compartir experiències. Vaig pensar en dues persones i els vaig proposar fer una cervesa anunciant-los que volia compartir una idea boja amb ells, un somni, però que si ells no la compartien, estaria encantada de seguir gaudint d'aquesta cervesa, sense més. L'hi vaig explicar tot i d'allà ja va sortir el nom Different Coaches. Després va haver-hi una sèrie de canvis i va venir Alfredo.

Hem parlat que no són les dones les qui específicament necessiten coachs. A quins perfils es dirigeix la seva empresa?

Estem molt acostumats a treballar amb càrrecs directius de pimes i multinacionals, amb professionals liberals, com consultores, enginyeres, advocades o, també, amb persones emprenedores.