Al barri vell de Girona, durant aquestes dates, sempre hi plouen flors «Fixa't que això no és el que sembla», li diu un home al seu company, mentre assenyala una de les exposicions florals que hi ha escampades pel passeig de la Reina Joana.

Els visitants es fixen en els racons aparentment més intranscendents dels carrers, cada flor és capturada per flaixos de mòbils i per càmeres amb objectius de grans dimensions. Al llarg de les exposicions constantment sorgeixen i es desmunten teories que pretenen descobrir el perquè de cada color i de cada pètal, en un ventall de propostes que susciten als visitants des del minimalisme fins a l'abstracció pura. Cada composició té els seus adeptes, i no tot agrada a tothom. Enguany, però, al barri vell també hi ha caigut aigua. I el certamen tot just comença.

Cues sota els paraigües

Fins ben bé la una del migdia semblava que la pluja havia de fer punxar la jornada i malmenar les flors. El Call Jueu, però, era ple de paraigües oberts i la gent es concentrava en diversos punts fent cua. I poca estona més tard ja havia parat de ploure i la vora del riu Galligants era plena de famílies dinant a les taules de càmping sota un sol que començava a cremar. «Aquesta pluja ha anat bé per refrescar les flors», explicava una dona a una parella que patia per la consistència dels rams florals . «Si no plou, les flors quedaran seques abans que s'acabi la setmana». I és que de fet, els patis i les composicions exteriors han aguantat bé el tipus: res ha resultat danyat.

A la tarda tothom s'ha oblidat que ha caigut un ruixat i alguns, fins i tot, de dinar. Als bars i restaurants les terrasses estan plenes. Als Banys Àrabs les cues voregen els 25 minuts. Ningú està impacient, ni els que repeteixen cada any ni els que hi van per primera vegada: a la Maria Teresa i a la Rita els han regalat un viatge de tres dies a Girona. Són de Barcelona i és la primera vegada que venen a veure el certamen. En canvi, la Mercedes i l'Álvaro són de Mataró, i fa 4 anys que visiten Girona durant aquestes dates. «Hem anat venint cada any perquè ens agrada molt. Sobretot les escales de l'església del Carme», valoren.

Les cues s'han mantingut al llarg de la tarda, però no semblen preocupar especialment a ningú. La gent aprofita per revisar els mapes, alguns de molt arrugats per l'ús, i d'altres estan guixats com cartronets del bingo. Hi ha visitants que no saben on són ni posant el mapa del revés, i d'altres es troben al carrer de la Força engolits per un Déjà-Vu.

A la Carbonera s'hi senten mots d'admiració en molts idiomes, des del trés jolie francès fins al nice anglès o el kawaii japonès. Grups d'escolars es concentren al jardí dels Alemanys, i alguns, ja cansats, reposen als bancs. «Les escales de la Catedral m'han semblat especialment boniques», diu la Cristina, una de les estudiants de l'Escola Espai Sucre de Barcelona que ha vingut per primera vegada. «Ens deien que semblaven fulles seques, però amb aquest color daurat que tenen, a mi em recorden al Nadal».

A la plaça dels Jurats, la Dóminique i la Séraphine descansen uns minuts abans de prosseguir amb un dels punts forts del recorregut: els Banys Àrabs. I és que han vingut des d'Argelers amb un grup de 150 persones i han de veure-ho tot en un dia. «El que hem vist aquest matí al Call no ens ha acabat de fer al pes», explica la Dóminique, que hi troba a faltar més presència de flors. Tot i així, el que han vist havent dinat voltant pel passeig Arqueològic les ha convençut del tot. «La ciutat ens ha semblat molt interessant, i segurament hi tornarem».