emps de Flors ja camina. Es veien riuades de gent per tot arreu ja des de ben d'hora. Ramats de persones sortint dels trens de la Renfe i cotxes aturats a l'autopista, direcció a Girona. I cues dantesques per entrar als espais més emblemàtics, com els lluents i aromàtics Banys Àrabs.

El tret de sortida oficial era l'acte d'inauguració a les escales de la Catedral, amb el rector de la UdG, Quim Salvi, com a pregoner. I és que Girona té de tot. Festivals, fires, festes i pregoners per tot. Els discursos van estar envoltats de records cap als líders independentistes a l'estranger i els que estan a la presó.

Ho van fer els tres encarregats de parlar: la regidora de Turisme, Glòria Plana; el pregoner, Quim Salvi; i l'alcaldessa, Marta Madrenas. Cada una de les tres intervencions va guanyar aplaudiments quan se citaven els dirigents independentistes empresonats o a l'estranger.

La major ovació va ser per a l'alcaldessa, que va recordar i va citar tots els dirigents «honestos que no poden ser aquí», a qui va dirigir una abraçada, i va tenir una atenció especial cap «al nostre exalcalde i president legítim» Carles Puigdemont, a qui va dirigir una «forta abraçada».

La regidora de Ciutadans Míriam Pujola, va abandonar el seu lloc enmig de l'acte. Posteriroment va dir que «el govern de Madrenas l'ha convertit en un míting separatista». Va mostrar la seva indignació i va destacar que el govern gironí «està enviant el missatge que només són benvinguts els separatistes» i «exclou tothom que no pensa com ella».

No hi havia cap representant del PP ni de la CUP. Els primers s'havien queixat de l'obstinació de l'alcaldessa pel color groc i els segons perquè no comparteixen el model de Temps de Flors. Sí que hi havia regidors de la resta de formacions: PDeCAT, ERC i PSC. També hi havia el president accidental de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i el bisbe de Girona, Francesc Pardo.

La primera a prendre el micròfon va ser Plana. Primer va agrair la feina de les quatre associacions que impulsen l'esdeveniment i va citar cinc noms: Rosa Labayen, Montse Galí, Josep Tarrés, Àngels Artigas i David Marca. També va citar els propietaris que cedeixen els patis i els gironins per la «paciència» per uns dies amb gent de tot arreu. A continuació va apuntar que enguany, a Temps de Flors, hi ha molta flor de color groc, molta ginesta, el color «de la llibertat i la reivindicació» i va lamentar que hi hagi gent a la presó o a «l'exili» per les seves idees.

A continuació, va ser el torn del rector de la UdG, que va fer un discurs amb cinc idees clau. Una, sobre la perseverança a mantenir un esdeveniment ja en 63 edicions i una altra, per aplaudir el «projecte col·lectiu» que representa Temps de Flors. La tercera va girar en torn a l'audàcia que suposa de tirar endavant propostes; la quarta, sobre la importància d'una ciutat universitària; i la darrera, sobre les flors grogues. Aquí, Quim Salvi va exposar que Temps de Flors són dies d'alegria i de gaudir però va dir que no tothom en podrar gaudir, al seu parer una situació «trista i indigna». Salvi va demanar que se segueixin dues premises: obstinar-se que, malgrat les adversitats, «s'ha de demostrar que el país funciona» i que no s'ha «d'oblidar» i «s'ha de reivindicar la llibertat».

Finalment, va ser el torn de l'alcaldessa, que primer va lloar la tasca de la UdG, amb qui va dir que han de seguir anant de la mà. Posteriorment, va fer l'esment als empresonats i polítics a l'estranger i, finalment, va convidar tots els visitants a «gaudir dels patis, la música i la nostra gent».

Quan van acabar els discursos, la mezzosoprano Titon Frauca va cantar el Cant dels Ocells mentre les autoritats es feien una foto conjunta. I, quan passaven divuit minuts de les onze del matí, l'alcaldessa es va acomiadar de tothom i va marxar en cotxe cap a Barcelona, en direcció al Parlament, per participar a la sessió d'investidura de Quim Torra. La resta de presents va iniciar una ruta per visitar diferents espais florals.