Un, que ja ha vist molts muntatges, acaba fixant-se en històries col·laterals. Viure al costat del TAV i la Renfe permet veure com van arribant riuades de gent amb roba extravagant. Amb peces d´estiu i d´hivern. Barret al cap i paraigua a la mà. Pantaló curt i jaqueta. Com un que va intentar implantar, sense èxit, la moda d´anar amb xandall i camisa.

Al matí, els que van curts de vestit, l´han encertat. Fa un sol espatarrant i les sargantanes es deixen veure per les parets centenàries de la ciutat. Hi ha visitants a tot arreu. Al carrer de la Força una dona li diu a la seva parella que passin ràpid que hi ha massa gent. Ràpid no passarà, un ja ho pot assegurar. S´han d´esquivar els braços allargats de la gent que fa fotos. Un, fins i tot, ha vist com fotografiaven les zones de gespa del parc Central encerclades per tanques de plàstic taronja perquè no es trepitgin. I a les herbes espontànies -tal com anomenaria l´enyorada Núria Terés les males herbes- que hi ha en alguna vorera.

Espais que no s'han d'evitar

No visitar els patis dels edificis privats del carrer de la Força és perdre´s gran part de la mostra real. De fet, tots els carrers del Call, com el Cúndaro, les escales de la Pera, els interiors de la Casa Lleó Avinay o l´obra japonesa de la Casa de la Pabordia, són majoritàriament exquisideses de dissenyadors i interioristes.

Les cues als espais amb més renom fan caure de cul. Hi ha qui les fa sí o sí. Només és a Girona un dia i se les ha d´empassar com el que va a Port Aventura un 15 d´agost. A la plaça dels Jurats i al passeig Arqueològic i els miradors, fan goig. Hi ha projectes a tort i a dret. Colors, olors, plàstics, ferros, plantes i flors. I als jardins del seu entorn, com els dels Alemanys, de la Francesa i de la Jueva, o les propostes de la Torre Gironella o de la capella de Sant Cristòfol, darrere de la Catedral. Un plaer per a la vista.

A les escales de Sant Martí el projecte fa saltar aigua per les escales. A l´interior de l´església de Sant Martí, un va prometre tornar-hi dies enrere quan, fent el tafaner, intentava saber què hi hauria. Les voluntàries van assegurar-li que hi hauria molta planta i flor. Molts jardinets de diferents continents. En sortir de qualsevol porta de qualsevol pati trobes gent intentant entrar per la dreta, per l´esquerra i per davant.

El dia va perdent color. El cel es tapa i torna grisa la ciutat. Quina por pensar en anys passats i obscurs. La pluja no acaba de fer acte de presència. La temperatura baixa i el pantaló curt ara és per als valents o el motiu per retornar al punt d´origen.

Durant tot el dia, el centre de Girona ha estat ple de visitants. En els racons més insospitats. També ha estat molt present la publicitat del Circ de Nadal als parabrises dels cotxes. Sí, de Nadal. I sí: hi ha flors. Fins i tot, a la sopa. Això és el que asseguren els impulsors de #Gastroflors: menús amb flors als restaurants. Amb la baixada de temperatures, un plat calent és una bona opció.