Queda poc per començar una nova edició de Temps de Flors. I els carrers ja bullen. Si hi han de ser, encara es veuen poques flors. Però sí que hi ha molts voluntaris i els treballadors de les brigades municipals van de bòlit. S'ha de tenir tot a punt per a dissabte. Sembla que aquest any van un pèl més tard. Potser perquè els ruixats primaverals diaris fan que la gent sigui més prudent.
Col·locar ara les flors o les plantes perquè un grapat d'aigua les destrueixi pot suposar que s'engoleixi la il·lusió i el treball de tot un any. Més val posar-les a darrera hora per garantir que duraran més dies. Per això, ara mateix, només es veuen els esquelets de les instal·lacions: fustes, ferros i plàstics.
Aquests dies ja hi ha xafarders que treuen els nas per tots els racons del Barri Vell buscant ser els primers a intuir en què consistiran els projectes. I cerquen les flors per poder ser els primers a anunciar si hi haurà més o menys flors que l'any passat. L'etern debat. Com saber si hi haurà més visitants o menys. Començar a escalfar les xarxes socials amb fotos a Facebook o Instagram. Ser el xafarder major.
Encara sense microscopis ni lupa, naveguen a la recerca de les flors entre 203 projectes en 157 espais. I observen: teixits africans penjant a fora entre les Sarraïnes i els Banys Àrabs, pètals gegants de diferents materials que units a l'estil de Rubik, formaran una gran flor en un dels miradors del passeig Arqueològic, planetes i volcans al col·legi d'Arquitectes, «peixos» penjats a la Mercè, coloms de la pau per molts carrers i balcons, mosques de Sant Narcís a les escales de la Pera... A mig camí s'aturen. Senten que potser avui a la tarda algun jugador del Girona FC serà a la plaça Independència col·laborant en un muntatge sobre l'entitat esportiva, on es podran veure flors blanques i vermelles als balcons (els colors del Girona) i una samarreta amb el número 12. El xafarder major espera que es refereixi a l'afició -que ara ja mai falla- i no a Douglas Luiz... Tot parant l'orella és com algú va saber que el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg i la seva parella, eren a la ciutat anys enrere, tot tranquil en una terrassa de la plaça de Sant Feliu després de dormir en un hotel llegendari.
Seguint caminant, els xafarders poden veure els jardiners municipals acabant el muntatge a tocar de l'Onyar, aquí sí ja amb flors. També el riu floral a les escales de Sant Martí o el jardí com a recital per als cinc sentits a l'església de Sant Martí. Allà les voluntàries prometen que hi haurà «planta, molta planta» i que agradarà. Hi haurà jardinets de diferents climes i un hortet. El xafarder major promet tornar-hi perquè les coneix i sap aquestes no fallen mai.
Certament, alguns projectes contenen poca peça floral. Però i què? A Temps de Flors, el més important ha de ser la combinació de l'esforç dels voluntaris per dissenyar un impacte visual de la seva obra amb la pedra i la natura de l'entorn. Art. Que passejar sigui una delícia per a la vista, com el que en gastronomia és una explosió de sabors per al paladar.
