Al pot petit hi ha bona confitura. L´acadèmia local està d´enhorabona: en la classificació de les millors universitats espanyoles que elabora anualment la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CyD), presidida per la totpoderosa banquera Ana Botín (Santander), la Universitat de Girona (UdG) figura en una meritosíssima cinquena posició. El Rànquing CyD 2018 sotmet 73 de les 82 universitats del país a un rigorós escrutini i la UdG, que el curs 2016-2017 tenia 10.165 estudiants mentre que un «monstre» com la Complutense de Madrid assolia els 54.192, en surt airosa: només la superen quatre universitats del nivell de l´Autònoma de Barcelona (1); de la de Navarra (2); de la Pompeu Fabra (3) i de la Carlos III de Madrid (4). Universitats com la de Deusto (Bilbao), l´Autònoma de Madrid o la central de Barcelona queden per darrere de la institució gironina. Martí Parellada, director del Rànquing CyD -que es va publicar tot just ahir- destaca que els resultats d´enguany confirmen que el «sistema universitari espanyol» és «cada cop més ric i plural». I subratlla que les 15 universitats -UdG inclosa- que obtenen «un nombre d´indicadors de millor rendiment» pertanyen a cinc autonomies: Catalunya, el País Basc, Madrid, la Comunitat Valenciana i Navarra.

Excel·lència en Ensenyament

En les respectives classificacions per grans àmbits -el rànquing n´identifica cinc- la UdG també fa un molt bon paper: ocupa la segona posició en Ensenyament i aprenentatge (només la supera la Universitat de Navarra); la quarta en Investigació i la cinquena en Contribució al desenvolupament regional. Menys satisfactoris són els resultats obtinguts en Orientació internacional (setzè lloc) i en Transferència del Coneixement (dissetè). Tot i això no s´ha de perdre de vista que la llista d´institucions analitzades és llarga i que en cap de les categories la UdG ocupa posicions endarrerides.

Necessita millorar

Anant al detall, en Transferència i Coneixement la UdG progressa adequadament en la captació de fons privats per a la recerca; en el nombre de patents per professor i en la creació d´spin-offs, empreses nascudes de la mà de projectes de recerca. Aprova en l´obtenció d´ingressos per llicències i en el nombre de publicacions citades en patents i elaborades conjuntament amb empreses; i suspèn en la sol·licitud de patents amb el sector privat i obté un no presentat, en no disposar la Fundación CyD de prou informació, en l´obtenció d´ingressos per a la formació continuada.

Pocs graus en llengua estrangera

En la categoria d´Orientació internacional, la UdG aconsegueix bons resultats en mobilitat d´estudiants (universitaris que completen els estudis a l´estranger) i en la producció de tesis i publicacions internacionals. Aprova, però no excel·leix, en l´oferta de màsters (de 60 i 120 crèdits) impartit en llengües estrangeres i suspèn en la impartició de graus (240 crèdits) en idiomes forans.

En l´àmbit de la investigació, el Rànquing CyD atorga majoritàriament semàfors verds (en l´exhaustiu informe de l´entitat que elabora la llista el color groc equival a l´aprovat i el vermell, al suspens): la UdG fa bona feina en la captació de fons externs, en post-doctorats i en publicacions per professor, per exemple. D´altra banda, en el camp de l´Ensenyament i l´aprenentage, la institució gironina presenta bones «taxes de graduació» en graus i màsters, però punxa en la proporció d´estudiants de la resta d´Espanya matriculats. I al tenir un nombre significatiu d´alumnes fent pràctiques a empreses i en disposar de prou «fons d´investigació regionals», la contribució que la UdG fa al territori és considerable.