El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha demanat un informe a l´advocacia de l´Estat pel contingut de la placa commemorativa instal·lada a la recentment batejada plaça U d´Octubre de Girona, l´antiga plaça Constitució. Per al delegat, el text «manipula» la realitat, «genera odi», «no hi ha una descripció objectiva de què va passar», «alimenta la confrontació» i «ataca a la convivència». Millo vol saber si el text s´ajusta a la legalitat per emprendre, si cal, alguna acció legal.
La placa, en quatre idiomes diu, literalment: «Durant el referèndum de l´U d´Octubre de 2017, la ciutadania de Girona va patir la brutal agressió de les forces de seguretat espanyoles quan exercia de forma lliure i pacífica el seu dret de vot. Aquesta plaça vol deixar testimoni d´admiració, memòria i record del digne comportament del poble i del seu coratge».
Millo va recordar que ja havien valorat «negativament» la «decisió política» del canvi de nom de la plaça aprovat al ple però «l´alcaldessa [Marta Madrenas] ha anat un pas més enllà», va dir, amb una placa que té un text amb un relat que «és mentida». «Es manipula la realitat, es tergiversa la realitat, i fins i tot es genera odi tal com s´ha redactat», va enumerar.
Per al delegat, «no hi ha una descripció objectiva de què va passar» i, per tant, s´està «alimentant la confrontació, aprofundint encara més en la divisió social i s´ataca clarament a la convivència que entre tots hem de restablir, recuperar i garantir». Per això, ha demanat l´informe per saber «si el contingut de la placa, pel que fa a la qualificació dels fets, s´ajusta a dret o no» i en funció del que estableixi l´informe decidirà «si cal emprendre algun tipus d´acció legal o no», va sentenciar el delegat.
Millo va «recordar que era un acte qualificat d´il·legal» pel TC i el TSJC i la policia va actuar en compliment d´una ordre judicial. «Les imatges les hem vist tots i és una evidència», va dir, «i ningú nega que aquell dia la situació va provocar l´ús de la força». Les denúncies són als jutjats i correspon al tribunal la «qualificació dels fets del perquè» i «com va passar i què estava fent cadascú». Amb tot, va considerar que «tal com s´explica» a la placa «no s´ajusta a la realitat».
Projectes «paralitzats» a Girona
D´altra banda, Millo es va referir al nou Arxiu Provincial de Girona que des de fa una dècada s´ha de construir i que ara, segons el delegat, està «aturat per la inacció de l´Ajuntament» i «la decisió» de l´alcaldessa de trencar relacions amb l´Estat. Va recordar que els pressupostos de 2018 inclouen una partida de 120.000 euros per deixar a punt la licitació però falta firmar el conveni amb l´Ajuntament. «El Ministeri va enviar un esborrany fa dos mesos i l´Ajuntament encara no ha contestat», es va queixar Millo, i «això endarrereix innecessàriament l´inici del projecte».
L´Estat ha promès partides per al nou Arxiu des del 2007 i l´acord amb Girona hi és des de fa anys però fins ara no l´havien presentat. El delegat va admetre que «no és una història que sigui exemplar» però «la voluntat existia i faltava materialitzar-ho». Un cop superada la fase més crítica de la crisi, va dir, «estem en condicions de fer-ho» però és «una llastima que sigui per l´Ajuntament que ho paralitza tot». Si signa, va dir, el pressupost del 2019 ja podria incloure la partida que permetria executar l´obra.
A més, l´Arxiu no és l´únic projecte paralitzat per la manca de relacions, va dir, i n´hi ha altres com el projecte ferroviari o la restitució de la plaça Espanya. Per això, divendres passat va enviar una carta a l´alcaldessa manifestant el seu interès com a «representant del Govern d´Espanya de restablir quan abans millor les relacions», que «ella va decidir trencar».
