Girona es prepara per viure avui les Festes de Primavera amb un dels seus actes més tradicionals: la penjada del popular Tarlà, que des de la seva ubicació privilegiada al carrer de l'Argenteria farà tombarelles per dur l'alegria a la ciutat, igual que va fer el bufó que, segons explica la llegenda, segles enrere va portar la diversió als malalts de pesta que vivien en quarentena al carrer. Però malgrat que el Tarlà és, sense dubte, un dels símbols de Girona, no sempre ha presidit totes les festes. De fet, aquest any es compleixen 75 anys de la seva recuperació, l'any 1943, després d'haver estat tretze anys sense exhibir-se.

Anteriorment, el Tarlà sortia per les festes del carrer de l'Argenteria, que se celebraven a l'agost. Les referències més antigues per escrit daten de 1890, però no sempre va ser un ninot com en l'actualitat: segons recull el web Pedres de Girona, antigament era una persona de carn i ossos que es dedicava a fer tombarelles i animar la multitud per les festes, i que s'escollia a través d'un concurs en què els pretendents havien de demostrar les seves capacitats burlesques i la seva habilitat amb una espasa de fusta. El costum d'escollir una persona per representar el Tarlà es va abandonar cap a 1870, i des de llavors va ocupar el seu lloc un ninot que s'ha anat substituint i renovant al llarg dels anys. El més antic es pot veure encara avui en dia al Museu d'Història de la ciutat.

No estan clars els motius pels quals el Tarlà va deixar de sortir a principis dels anys 30, però en un article publicat a El Pirineo l'any 1942 se'n lamentava la desaparició i se'n reivindicava la tornada: «Fa aproximadament tretze anys [...] es va esborrar de Girona un dels seus costums més típics i plaents, més tradicional, que era el del Tarlà o el Xato [...], el ninot simpàtic i de circ que feia equilibris i jocs, que s'estenia de balcó a balcó entre la diversió dels més petits i, per què no dir-ho, dels adults que assistien a la festa». En l'esmentat article, s'explicava que un grup de veïns de l'Argeneria s'havien posat com a objectiu recuperar la tradició.

Recuperació amb èxit

I dit i fet. Just un any més tard, per les festes d'agost de 1943, Los Sitios publicava que el Tarlà tornava a rodar al carrer de l'Argenteria, acompanyat del tabal, que amb el seu tambor cridava grans i petits a la festa. «L'operació va ser presenciada per un públic nombrós i, quan van acabar les evolucions del Tarlà, van ser acollides amb grans aplaudiments», recull la crònica del dia 28 d'agost. Des de llavors, el Tarlà ha tornat a amenitzar les festes gironines, això sí, amb altres parèntesis, com la dècada entre 1950 i 1960.

Els aplaudiments, sense dubte, es tornaran a sentir avui al migdia, quan el Tarlà es torni a penjar a l'Argenteria per donar el tret de sortida a les Festes de Primavera, que s'allargaran fins dilluns. En aquesta ocasió, però, els assistents no podran pujar a fer rodar el Tarlà, tal com havien pogut fer altres anys, per motius de seguretat.