Cal donar les gràcies a la plataforma «Girona som tots», creada pels paladins gironins del 155. Els independentistes, fins ara, pensàvem que la culpa de l'escletxa convivencial era de Madrid, de la violència policial cap a la població civil de Girona, i de l'absència de llibertat de pensament. Però sembla que la culpa la té la rebequeria d'un ajuntament amb majoria sobiranista, que no vol riure les gràcies a una llei feta pels vencedors d'un cop d'estat. Hauríem d'estar agraïts, diuen, perquè la constitució dels espanyols ens dota de llibertats elementals. I som una colla de desagraïts per voler eliminar del nomenclàtor el seu record, malgrat els cops de porra i les escopinyades d'alguns dels nostres veïns. Dels mateixos que ara diuen que volen que Girona siguem tots. Recordo amb repugnància un membre de les llistes socialistes a les últimes eleccions municipals arengant un grup d'ultres espanyolistes, amb la banda sonora del Cara al Sol de fons, a assaltar el col·legi electoral del Pont Major el dia 1 d'octubre. Els mateixos ultres que ara s'organitzen, abraçats pel PPC, Cs i el PSC, en defensa d'una unitat lligada a bastonades. Suposo que prefereixen conservar les bosses de vot segur, les que sovint s'han mantingut a cop de subvenció maquillada, més que seduir la resta. La Girona que som tots és, per tant, només la seva.
A la manifestació del cap de setmana, en un dels llençols escrit a pinzellades digne d'un NODO, es recordava un dels barris de Girona on creuen mantenir certa hegemonia, Germans Sàbat. Un dels pocs noms del nomenclàtor gironí que remet directament a la Girona franquista. Els Sàbat van ser uns dels colpistes gironins caiguts en combat per Franco, Déu i Espanya. I els primers a ser homenejats a Girona. Quan acabem amb tot això de la plaça Constitució, caldrà fer net i començar a pensar en alternatives per esborrar tot rastre de l'homenatge als requetès que van trair la república. És la diferència entre la democràcia i la hipocresia. Entre la dignitat i la rebequeria.
