El bisbe fa una crida a superar els conflictes amb negociació i acords

Francesc Pardo alerta dels perills de «tergiversar la veritat, convertir en enemics els qui són diferents i limitar la llibertat» ?Recorda que moltes famílies encara pateixen la crisi

30.10.2017 | 06:30

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, va reivindicar ahir que els conflictes se superen «amb acords» i va alertar dels perills de «tergiversar la veritat, convertir en enemics els qui són diferents i limitar la llibertat». En l'homilia de Sant Narcís, Pardo va advocar per la convivència, «sense renunciar a les legítimes aspiracions però emmarcant-se en la negociació».

Pardo va assegurar que Girona viuSant Narcís «amb preocupació pels esdeveniments que hem viscut i vivim aquestes darreres setmanes». Per això, va demanar en primer lloc «respecte a la dignitat de la persona, de tota persona, als seus drets, al seu pensament i a les seves decisions, tot i que sigiun diferents de les nostres». També va convidar tots els presents -entre els quals hi havia l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el president de la Diputació, Pere Vila, i diversos regidors del consistori gironí- a «esdevenir constructors de reconciliació, de pau i de convivència amb molta serenor».

Per a Pardo, aquestes característiques no només s'han d'aplicar a la política, sinó també a la vida diària: «Cal contemplar les persones i les seves necessitats no des de les dades fredes dels observatoris econòmics, polítics i socials, sinó adonant-nos de com i de què realment viuen aquestes persones». En aquest sentit, va advertir que les millores econòmiques que assenyalen les estadístiques «no es corresponen amb la capacitat real de moltes famílies per poder viure dignament».

Un cop més, Pardo va aprofitar per agrair la tasca de totes les persones que exerceixen el testimoniatge de la fe, especialment en un moment en què «la fredor religiosa i l'absència de Déu en l'ambient social» afecten la institució. Segons el bisbe, en la societat actual, «ens costa estimar sense esperar res a canvi, servir amb humilitat exercint les responsabilitats que tenim; donar raó de la nostra fe i de les nosres conviccions quan sembla que no parlpem cap resultat, que ningú ens fa cas, i que més aviat ens sentim assenyalats». En aquest sentit, va subratllar la necessitat que els testimonis de Déu assumeixin «les incomprensions i sofriments»: «També nosaltres som provats en la nostra fe i el nostre testimoniatge. Provats interiorment per les dificultats, foscors i temptacions d'abandó», i també a mercè de «crítiques externes, les serioses i les fríoles», va indicar.

Per això, va voler reconèixer la tasca de tots els testimonis de la fe. Per exemple, va mencionar l'esforç dels pares i mares que transmeten la fe als seus fills, així com dels avis i àvies que recorden als pares que és important educar els néts com a cristians. També va valorar l'esforç dels capellans i diaques per oferir Jesús a les persones: «No és pas per un interès personal de fer mèrits o d'esperar reconeixements, sinó perquè estimen les persones». També va recordar la responsabilitat dels consells pastorals, la missió educadora en la fe dels catequistes, els responsables de la litúrgia i els visitadors dels malalts, així com els que s'han fet responsables de servir els que més ho necessiten, com les Càritas parroquials.

I, en vista del proper sínode, que estarà dedicat als joves, també va mencionar els responsables d'acompanyar es joves i ajudar-los a descobrir Jesús a través de les activitats pastorals: «A les parròquies, a la universitat, a les escoles, tenim el goig de contemplar el procés personal de nois i noies que s'adonen i viuen el que significa la proposta cristiana», va indicar, tot reconeixent també la tasca de les escoles cristianes i dels moviments d'educació cristiana en el temps lliure. Finalment, es va recordar també de les comunitats de religiosos i religioses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema