L'Ajuntament de Girona va registrar el 2016 un augment d'un 8,24% de nius a la ciutat respecte del 2014. El primer cens d'oreneta cuablanca a Girona, en el marc del Projecte Oreneta, es va realitzar l'estiu de 2005 en set dels sectors centrals de la ciutat. Posteriorment, en els anys 2006, 2007, 2008, 2012 i 2014, el cens es va anar ampliant i actualitzant, abastant un àmbit de 19 sectors de la ciutat. Paral·lelament als censos es realitzen anualment sessions d'educació ambiental en centres escolars de la Girona, emmarcades dins del programa de recursos educatius de l'Ajuntament de Girona, amb l'objectiu de difondre el Projecte Oreneta i la importància de la conservació de la biodiversitat urbana. L'informe es fa amb la voluntat de promoure la protecció de les orenetes, que estan protegides a nivell autonòmic. Les actualitzacions periòdiques serveixen per avaluar la tendència poblacional de les orenetes amb el pas del temps, així com per evitar la destrucció deliberada de nius de les colònies, especialment en plena època de cria.

El nombre total de nius va ascendir a 2.049 l'any 2016, dels quals 1.772 estaven sencers i 277 trencats, que suposa el 86% i 14% del total respectivament. Això representa un augment notable de 220 nius sencers respecte al 2014 i de 206 respecte el 2012. Respecte a la distribució de nius pels sectors d'estudi, el Barri Vell se situa a l'alça amb 216 nius sencers i 70 de trencats. El Barri Vell, Pont Major i l'Eixample sud van arribar a acollir el 62% dels nius sencers censats. D'aquests sectors, Pont Major acull el 27,37% i l'Eixample sud el 22,40% del total de nius sencers censats a Girona. D'altra banda, als sectors de Sant Narcís, Sant Daniel, Torre Gironella i les Pedreres no es van trobar nius en cap de les campanyes de cens i a Germans Sàbat i Pedreres cap niu durant el 2016.

Increment d'orenetes

El sector amb més densitat d'orenetes, el Barri Vell, es va recuperar després de la davallada que va tenir l'any 2014. Tanmateix, el sector es queda lluny d'aconseguir les densitats observades en la primera campanya del 2005 al 2007, on va tenir 11 nius per hectària. El Mercadal va ser una altra zona amb una dentitat considerable, encara que del 4,75 que es van marcar en el primer registre van baixar un 0,%1 el 2016. El declivi de densitat al sector de Germans Sàbat va ser important, ja que en el primer estudi no es va registrar cap niu. Tanmateix, l'informe del 2012 va calcular 4,76 nius, fet esperançador comparat amb el primer. En el 2014 i 2016 però, van baixar a zero. D'altra banda, als sectors de Sant Ponç, l'Eixample sud i Santa Eugènia va haver-hi un augment important de la densitat de nius entre 2014 i 2016.