Són les tres de la tarda a la piscina municipal de la Devesa. Entre els banyistes que es capbussen a l´aigua, una dona ho fa vestida amb un burquini. Diversos dels usuaris ho comenten tot seguit a les xarxes socials portant la queixa a les autoritats pertinents; al·leguen l´ús antihigiènic de la peça. La polèmica està servida.

Marc Pallol, un dels responsables tècnics del servei de Piscines Públiques de Girona, comenta que, rebudes les queixes, es va estudiar del cas. Tractant-se d´un teixit especialitzat per al bany, com era el cas de la banyista de la piscina municipal de la Devesa, «quadrava en el tipus de vestimenta permesa». «No es permet banyar-se amb roba de carrer, per norma cal banyar-se en banyador o en biquini, regla que també preveu els casos que es tracti d´un mateix material sintètic en la confecció dels banyadors», comenta Pallol.

«L´any que ve modificarem la normativa perquè quedi clar i no hi hagi dubtes sobre això», assegura Pallol, qui alhora afirma que aquesta modificació tindrà en compte casos com el burquini.

«Ens sembla antihigiènic», assegura un dels banyistes que acudeixen aquesta mateixa tarda a banyar-se a la Piscina Municipal de la Devesa, «per això no m´estranyen les queixes». Altres entrevistats parlen de «la falta d´integració de les dones del col·lectiu musulmà». Les opinions semblen dividides. «Quan la vam veure no ens va importar, crec que la gent va passar d´ella, tot i que sí que va cridar molt l´atenció de tots els presents», comenta un tercer usuari. «És masclisme al quadrat, per què les dones han de tapar-se en una ciutat com Girona?», es pregunta un quart entrevistat. «Què hi ha de dolent, que cadascú es vesteixi per banyar-se com vulgui?», pregunta un altre usuari assenyalant el cas del dia anterior quan a una dona de burquini se li va demanar que sortís de la piscina per ser de tela no sintètica.

La polèmica al voltant de la peça va saltar a l´esfera mundial l´any passat quan es va prohibir el seu ús en diverses localitats del sud de França. La polèmica ha suscitat des de llavors multitud d´opinions entre detractors i defensors que feien ús de tot tipus d´arguments.

És cert que a Girona l´ús del burquini no està regulat en cap legislació vigent, tant en platja com en els recintes municipals de la ciutat. Els únics casos han estat els de parcs aquàtics de la província de Girona, que prohibeixen la peça per motius de seguretat. Tal és el cas del parc aquàtic Aquabrava de Roses, que ha prohibit el burquini com a peça apta per al bany ja que, segons els seus responsables, «les peces amples poden comportar accidents amb les diverses atraccions».

L´expressió burquini com a vestit de bany és fruit de la barreja de les paraules burca i biquini, dissenyat per a dones musulmanes i que cobreix pràcticament la totalitat del cos, deixant al descobert la cara (encara que no en tots els models), les mans i els peus. La majoria d´aquests «banyadors musulmans» solen estar fets de materials semblants al neoprè fi, emulant els teixits dels vestits de bany dels esportistes, tot i que la diversitat en el teixit és una constant quan es parla de burquinis.

La peça ha nascut com una resposta per part de la religió musulmana a les platges mixtes occidentals. Ja que els preceptes de l´Islam no fan referència a la indumentària, sinó que estableixen una diferenciació entre les zones de bany d´homes i dones.