La CUP ha retirat totes les demandes pendents de judici que va interposar contra assessors i càrrecs de confiança de l'Ajuntament de Girona. Es tracta de processos que van engegar-se després que Puigdemont abandonés l'alcaldia i Marta Madrenas el substituís en el càrrec. La CUP ha entrat diverses peticions al jutjat on desisteix de tirar endavant els contenciosos que hi havia oberts i demana que no se li imposin les costes. La decisió arriba, precisament, després que dues sentències avalessin els càrrecs de confiança i personal eventual nomenats en l'època Puigdemont. L'alcaldessa accidental de Girona, Maria Àngels Planas, va criticar a la CUP que hagi tornat a fer «política d'aparador» amb l'objectiu «d'embrutir» l'equip de govern. «Els autoanomenats fiscalitzadors del govern demostren que, a l'hora de la veritat, són els primers que no creuen en allò que pregonen», va subratllar Planas.

«A través del present escrit passo a desistir del procediment referenciat [...] tot sol·licitant expressament la no condemna en costes». Aquest és un extracte de les sol·licituds -en concret, sis- que la CUP ha presentat davant els jutjats contenciosos 2 i 3 de Girona. Les demandes que s'han tirat enrere feien referència als nomenaments de càrrecs de confiança a l'Ajuntament de Girona. Són processos que van engegar-se després que Madrenas accedís a l'alcaldia a partir del març del 2016 (perquè durant els dos mesos en què Ballesta va ser alcalde, no es van nomenar assessors).

Entre els nomenaments que la CUP va dur als jutjats hi havia tant els d'assessors que van entrar de nou, com aquells a qui es va confirmar en el càrrec. Entre els noms que figuraven a les demandes que ara s'han desistit hi havia els de la coordinadora de Promoció Econòmica, Georgina Andreu; la de l'àrea d'Educació i Esports, Clara Sánchez-Castro, i el coordinador de Comunicació, Oriol Mas.

Primer revés judicial

La decisió de la CUP de retirar les demandes que hi havia pendents arriba, precisament, després d'un primer revés judicial. Al febrer, el Jutjat Contenciós Número 1 va tombar els recursos que la formació havia presentat contra vuit càrrecs de confiança nomenats en època de Carles Puigdemont.

Ho va fer a través de dues sentències i per motius diferents. En el primer cas, perquè alguns dels càrrecs de confiança ja no eren a l'Ajuntament (i, per tant, ja no hi tenien contracte). Però en el segon cas, que feia referència a una assessora que encara era al consistori, el jutjat va tombar el recurs perquè va concloure que el seu nomenament -i la feina que feia- s'ajustava a llei.

«Política d'aparador»

L'alcaldessa accidental de Girona, Maria Àngels Planas, va assegurar que el paper que ha fet la CUP amb l'afer dels assessors és «una demostració ben gràfica de la política d'aparador a què ens tenen acostumats». Planas els va acusar de no fer «una política responsable ni constructiva» i d'estar «pendents només de generar titulars mediàtics, acusant amb el dit els qui no pensen com ells».

«Els autoanomenats fiscalitzadors del govern demostren que, a l'hora de la veritat, són els primers que no creuen en allò que pregonen», va dir l'alcaldessa accidental. Planas va dir que els contenciosos contra els càrrecs de confiança han estat «demandes de cara a la galeria», fetes amb «l'únic objectiu de sembrar el dubte i embrutir l'equip de govern».

«Per a ells tot s'hi val, i aquesta actitud acaba fent mal a tota la classe política; i penso que ara això no ens ho podem permetre», va puntualitzar l'alcaldessa accidental de Girona. Planas també va defensar la tasca que fan els assessors i càrrecs de confiança i ha dit que els seus llocs de feina estan «plenament justificats».

Per últim, va afegir que, com demanava la CUP, ells s'han avingut a què la formació no hagi d'assumir les costes dels processos que ara ha retirat. «Ho fem perquè no volem practicar una política de crispació, però això no vol dir que l'actuació de la CUP hagi estat bona; demandes com aquestes no ajuden la ciutat, enrareixen l'ambient i no afavoreixen la política en absolut», va reblar.