Què passa, després de guanyar un premi Princesa de Girona? Per respondre a aquesta pregunta, quatre guanyadors d´anteriors edicions es van reunir una taula rodona moderada per l´humorista Juan Carlos Ortega.

«Quan reps un premi així, l´important és la visibilitat que guanyes. Però a mi, el que més m´agrada és la confiança: que una fundació de primer nivell hagi confiat en mi és important», va assenyalar Alberto Enciso, premi Recerca Científica 2014. Enciso va assegurar que un guardó així és l´impuls necessari per sortir de la zona de confort: «Hi ha un moment en què se suposa que t´has d´asseure i seguir per la línia on et sents còmode. Però un premi com aquest és una responsabilitat, et requereix fer més coses noves», va afegir.

Luz Rello va guanyar el premi Social 2016 per una aplicació que ajuda a detectar la dislèxia. I el que més l´ha sorprès, va indicar, va ser el ressò que va tenir el discurs del rei Felip VI en què va utilitzar aquesta paraula: «Hi ha països en què no està diagnosticada, no es coneix, és un trastorn ocult. Quan el rei va dir aquesta paraula en el seu discurs, i algú ho va gravar i ho va penjar a les xarxes, mares de tot el món em van venir a dir que havien anat a l´escola amb aquest vídeo per dir que això era el que tenia el seu fill», va indicar.

Guadalupe Sabio va obtenir el premi de Recerca Científica l´any 2012. El seu objectiu principal, ara mateix, és aconseguir portar el mètode científic a l´escola per tal que els infants aprenguin a tenir prou capacitat crítica per distingir quan una cosa s´ha provat científicament o se´ls ha venut fum.

El més reivindicatiu, però, va ser Héctor Colunga, premi Social 2015. El director de la fundació Mar de Niebla va destacar la tasca que realitzen entitats com la seva, però va advertir que, en realitat, aquestes tasques les haurien d´assumir les administracions, fet que va provocar forts aplaudiments. «Quan veiem que els polítics no donen resposta a la realitat, ens aixequem i l´intentem canviar nosalter. Perquè els polítics sovint compliquen les coses, perquè desconeixen la realitat», va reblar. I és que, segons va sentenciar: «Davant la realitat et pots asseure a menjar crispetes o decidir fer la teva pròpia pel·lícula».