El 64% d'alumnes dels centres públics de Salt són estrangers, davant d'un 9,9% a la privada

A Primària, el 67,1% que estudia a la pública és immigrant i a la privada i la concertada és del 9,2% · Un 28,65% d'estudiants acaba ESO a l'escola pública sense aconseguir el graduat mentre que a la privada és d'un 1,89% · Un 16,4% estudia fora de Salt

29.06.2017 | 06:30

Un document de treball posa de relleu diferents dades per tal d'obrir un debat sobre la segregació existent als centres educatius de Salt. L'informe, recollit per una plataforma ciutadana, detalla que el 64,3% d'alumnes matriculats en centres públics de Primària i Secundària de Salt són de nacionalitat estrangera. En canvi, a la concertada i a la privada, el nombre d'estudiants no espanyols es queda en un 9,9%. Dels 3.393 alumnes que estudien en centres públics, 2.181 són estrangers i 1.212 són de nacionalitat espanyola. En canvi, pel que fa als equipaments educatius privats i concertats, només 104 dels 1.0511 estudiants són estrangers. Els 947 restants són catalans o espanyols.

La plataforma està integrada per la Coordinadora d'AMPAS de Salt, el Seminari de directors i directores de centres públics de Salt, el Pla Comunitari, la FAPAC de Girona, l'Escola d'Adults de Salt, Entitats del tercer sector i per la Comissió Educació de l'Espai Antiracista Salt-Girona. Les dades pretenen posar fi «a la greu situació de segregació escolar i, per tant, social, que pateix el poble». La idea és impulsar un «treball progressiu contra la segregació escolar de Salt per tal que l'alumnat de tots els centres de la ciutat tingui una composició similar entre ells i que aquesta correspongui» a l'existent a la vila. En general, es vol aconseguir la millora del rendiment escolar i l'excel·lència de tots els infants del municipi; la cohesió social; i evitar l'estigmatització del territori.

Allà on queda més clara aquesta segregació és a Primària. En aquest document, al qual ha tingut accés Diari de Girona, es constata que la quantitat d'estrangers als equipaments públics s'enfila fins al 67,1% (1.752 del 2.611 matriculats). En canvi, a la privada i a la concertada es queda en un 9,29% (69 alumnes).

En canvi a Secundària les quantitats són un xic diferents, però no massa. Així, als centre públics, el 54,86% dels alumnes són estrangers (429 dels 782 estudiants), mentre que als privats i concertats són l'11,35% (35 de 308).

Altres elements d'aquest estudi exploren el nombre d'alumnes que aconsegueix el graduat en acabar el quart d'ESO, prenen les dades del curs 2015/2016. En els centres privats i concertats, es va avaluar 53 alumnes i només un no va aconseguir el graduat (1,89%). En canvi a l'escola pública, s'avaluaven 185 alumnes i 53 no van aconseguir el títol ni al juny, ni al setembre i tampoc van repetir. Es tracta d'un 28,65% del total. D'aquests 34 eren nois i 129 eren noies. Dels que van aconseguir el graduat, 86 ho van fer el juny i 35 al setembre. Onze van repetir.

Finalment, l'informe indica que hi ha 870 alumnes que estan escolaritzats en centres de fora del terme municipal de Salt. Hi ha estudiants de pràcticament tots els cursos, des de P3 fins a quart d'ESO. Sobretot però, se centren en els curs que van de primer fins a sisè, que hi ha entre 71 i 103 alumnes matriculats fora de la vila. Les dades s'extreuen dels infants escolaritzats als centres de primària i sencudària en comparació amb el padró. Hi ha 5.279 empadronats en edat escolar obligatòria. Per tant, un 16,4% estudia fora de Salt.

Efectes negatius de la segregació

Aquesta plataforma vol que l'Ajuntament de Salt treballi i lideri una diagnosi en profunditat sobre la situació escolar a Salt i que avaluï dades sobre el perquè la fuga de l'alumnat a altres municipis, el nombre de beques menjador, el nombre de casos de necessitats educatives especials, el nombre d'estudiants que no tenen com a llengua materna la llengua vehiculart del centre o el percentatge de no graduats en estudis secundaris obligatoris, entre d'altres. La plataforma recorda que la segregació té efectes negatius per al sistema educatiu perquè els resultats acadèmics «són pitjors en sistemes segmentats que en sistemes més comprensius i inclusius»; per a l'alumnat més desfavorit perquè suposa «una pèrdua d'oportunitats educatives»; i finalment per a la societat perquè perjudica l'intent de fomentar la cohesió social del municipi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema