Felip VI només va fer una minsa referència a Catalunya en el seu discurs en motiu de l'entrega dels Premis de la Fundació Princesa de Girona. El monarca va deixar clar el compromís de la Fundació Princesa de Girona amb Girona i amb Catalunya. «I aquest compromís vol dir creure en aquesta terra i estimar-la». A continuació, va indicar que l'any vinent tornaran a terres gironines: «L'any que ve, quan ens tornem a reunir per reconèixer els mèrits dels nostres nous premiats, tindrem, una vegada més, l'oportunitat de refermar el nostre compromís amb els valors que han engrandit Catalunya, que han estat la base del seu progrés i, per tant, del progrés de tot Espanya».

Les paraules les va dir davant del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Poc abans s'havien saludat lluny dels mitjans de comunicació, a fora de l'Auditori- Palau de congressos. Van entrar junts, tot i que el mandatari català se'l podia veure amb cara de circumstàncies. També hi era l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Carles Puigdemont va seure entre el Rei i la ministra de sanitat, la catalana Dolors Montserrat.

A banda d'aquesta referència cap al procés, que va fer al final del discurs, Felip VI no va fer cap altra menció a l'anunci del govern català de tirar endavant un referèndum d'independència, just l'endemà que, a Madrid, hagués declarat que «fora de la llei només hi ha arbitrarietat, imposició i inseguretat, i, en últim extrem, negació de la llibertat». Unes paraules que va dir durant el discurs per commemorar els 40 anys de democràcia, a la capital de l'Estat.

Felicita el Girona FC

Això sí, les primeres paraules del monarca espanyol van ser una felicitació cap al Girona futbol Club pel seu ascens a la primera divisió. Va admetre que no era una manera molt protocolària de comneçar a parlar però va considerar que era el moment i el lloc idoni per dir-ho.

El Rei Felip va centrar gran part del seu discurs, en català, castellà i anglès, a repassar el treball de la Fundació Princesa de Girona en els seus vuit anys d'existència, en animar als joves a preparar-se per al futur i a lloar la tasca dels premiats de l'edició d'enguany.

El Rei va exposar la necessitat que els joves «tinguin les capacitats necessàries per gestionar moments incerts quan arribi la ocasió d'integrar-se a la vida laboral». I va posar sobre la taula un dels principals neguits que ja està generant un important debat en els centres d'investigació i en les empreses. «Em refereixo a l'impacte de la intel·ligència artificial al treball, especialment en el dels joves, i la seva relació amb l'educació».

Felip va insistir en què els robots i els algoritmes «estan obligant a redefinir indústries i serveis tradicionals, generant nous sectors i perfils professionals al temps que en releguen d'altres».

El monarca va admetre que el món que ve «necessitarà profesisonals formats en diferents disciplines científiques i en molts altres perfils tècnics capaços d'imaginar, dissenyar, controlar i operar aquestes tecnologies". Però va deixar clar que les humanitats estan cridades a «ocupar sempre un lloc molt rellevant». «La filosofia, l'ètica, la psicologia, la sociologia, el dret - va dir- ens ajudaran a fixar les regles de convivència i els límits del món robòtic».

I d'entre tots els sabers humanístics va destacar «l'urgència i la necessitat de recórrer a les ciències de l'educació» perquè al seu parer «és difícil que cap robot o algoritme sigui capaç d'educar-nos en la nostra essència més humana i insustituïble: en l'autonomia, en el lideratge, en la comprensió profunda de les emocions la responsabilitat personal i social, la capacitat de reflexió o la proactivitat». No és el primer cop que Felip VI afirma que l'educació és «la prioritat més important de totes les que tenim per a les properes dècades». Això sí, també va dir que «el pensament crític, la creativitat, el treball en equip, la persuasió, l'empatia, la flexibilitat i l'aprenentatge continuat són algunes de les habilitats que, en un futur, prodrien arribar a ser el principal nucli de l'educació».

I va insistir en què «només podem liderar un futur on les màquines substituiran la mà d'obra en determinades tasques, si eduquem als nostres fills en els seus talents i habilitats més humanes» i en què l'«educació, la tecnologia i el treball són conceptes que s'entrellacen entre sí. La tecnologia és la solució a molts dels nostres problemes, però ha de ser, sobretot, una eina al servei de les persones».

Pel que fa a la Fundació Princesa de Girona, va recorda que des de l'any 2009, «gràcies a l'esforç i l'empemta de moltes persones i entitats de la ciutat i les comarques gironines, la nostra estimada Fundació s'ha anat consolidant progressivament. Any rera any, avançant amb prudència però, alhora amb determinació».