ls resultats de la votació dels pressupostos participats d'aquest any han estat insatisfactoris. Dels més de 77.000 ciutadans cridats a votar, ho han fet poc més de 3.000, una xifra substancialment menor a la de l'any anterior. És evident que això no funciona. Honestament penso que el model està esgotat. Si el procés no és atractiu, la gent no té incentius per participar, per moltes facilitats que es posin.

Per començar, el Consistori no ha volgut empoderar a la ciutadania. Cada barri decideix una petitíssima porció d'una diminuta partida d'inversions que suposa un escàs 1% del pressupost global de l'Ajuntament. Els veïns decideixen les engrunes, si em permeteu l'expressió. Un segon límit de l'actual model és la utilització dels pressupostos participats com a eina per realitzar inversions de caràcter ordinari, cosa molt poc engrescadora: si un barri té necessitats d'il·luminació o d'arranjament de voreres, hauria d'actuar l'Ajuntament d'ofici i no fer-ho decidir als veïns. I un tercer límit, la qüestió dels projectes socials, la continuïtat dels quals no haurien de dependre de la votació dels veïns, sinó que s'haurien de consolidar en el pressupost ordinari de l'Ajuntament. Aquestes són algunes de les moltes mancances que presenta el model actual.

En contraposició a això, el nostre grup proposa passar dels pressupostos participats a uns pressupostos autènticament participatius, on la ciutadania i els barris siguin els veritables protagonistes de les grans decisions d'inversió de la ciutat. En primer lloc, volem instaurar els Consells de Barri -òrgans dotats d'autonomia-, a partir dels quals hauria de pivotar el procés. Els veïns i veïnes podran deliberar i decidir com volen que sigui el seu barri, i prendre opcions d'inversió substancial que vagin més enllà d'arreglar voreres. També cal estudiar la convocatòria d'assemblees sectorials i temàtiques en àmbits com l'economia i el comerç, la cultura o la sostenibilitat. D'aquí n'haurien de sortir les prioritats d'inversió anuals. En aquest sentit pensem que les actuacions que valen més diners haurien de tenir sempre algun tipus de ratificació ciutadana, com per exemple en casos com el del fons Santos Torroella, molt polèmic en el seu moment.

Processos com el dels pressupostos participats no poden ser un element decoratiu del govern de torn per poder dir que s'afavoreix la participació ciutadana. Cal ser valent i apostar-hi de debò, empoderant a la ciutadania. La governança en el segle XXI necessàriament ha de passar per aquí.