os anys. Mirem enrere. Agafem perspectiva. Respirem amb la sensació de no haver desistit ni un sol segon des que ens vau fer 5.425 confiances perquè implementéssim un programa d'esquerres, transformadores i volgudament lliures. I ho hem fet de la manera més apassionada. Convençuts que cada gest, acció, pregunta, acte i escrit tenien un sentit ple per millorar les condicions de vida dels gironins i les gironines. Per aprofundir en la participació, en la creació i en la formació culturals, en la mobilitat i la gestió de residus connectada en la lluita contra el canvi climàtic i el bé comú, en garantir l'habitatge, la sanitat i l'educació públiques, en redefinir urbanísticament la ciutat de la fressa i la manca d'espai públic, en fer front al monopoli especulatiu i econòmic on recau la filosofia sociovergent per essència que és el turisme, en apostar pels drets socials, en viure al carrer, de forma col·lectiva i amb ganes de teixir socialment quan i com calgui, en la llibertat del nostre poble. En definitiva, en un municipalisme que trenca amb un règim corrupte i de pràctiques perverses com el que vivim i que planteja una sortida a la triple crisi, democràtica, social i política, en què estem immersos. Aquesta era i és la nostra filosofia i aquesta és la nostra pràctica política.

Dos anys. Han sigut molts dies de tensió i de debats. D'assemblees, actes, propostes i de treure caretes. I podem dir, amb la honestedat que sempre ens acompanya, que hem fet molt però que encara no hem fet prou. Perquè sí, portar mocions i iniciatives treballades en serveis funeraris, cultura, feminisme i alliberament LGBTI, parcs, model de residus, participació ciutadana, drets socials, ha sigut una constant. Així com participar de les lluites al carrer. Però és cert que seguim regits per la dinàmica dels partits del 78, PSC i CiU, i que ells se senten còmodes en l'immobilisme i el model de gestió d'amiguets.

Que tenim feina a davant i que cal assumir el compromís que els dos anys que tenim per davant hem de fer un salt endavant en la dinàmica d'acumular gent i propostes en l'àmbit de la unitat popular per estar en disposició d'assolir una alternativa de govern i de model de ciutat que situï les persones, la cultura, l'educació, l'ecologia i els drets socials al centre de Girona. I quan parlem de centre, volem dir precisament els barris, de fora a dins, trencant la lògica perversa d'un model on, a voltes, sempre que tot i tothom hagi de passar per la Rambla.

I si hem de fer tot això no és pas per una voluntat egoista de projecte polític sinó pels gironins i les gironines que es mereixen un canvi d'aires, de generació, de polítiques. Aquest 2017 Girona viu amb una sensació d'esgotament de la pressió urbanística i de model que ha proposat CiU i del qual, de fet, només alguns se n'enduen els beneficis. És la vella lògica de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis. La coneixem. L'hem viscuda i ens cal, una vegada més, ser molts, estar organitzats i ser capaços de plantejar una alternativa social, política i cultural que alteri, ara sí, el futur de la ciutat. Ens ho mereixem. I ens hi deixarem la pell. Perquè de ganes i d'il·lusió no ens en falten.