L'Audiència de Girona ha anul·lat una adopció per no respectar els drets de la mare biològica. El tribunal ha considerat que es va produir un «conflicte d'interessos», ja que la mare -que era menor d'edat quan va tenir la nena- estava tutelada per la Generalitat, que també va assumir la tutela de la criatura. Davant aquesta situació, la sentència ha apuntat que «era necessari el nomenament d'un defensor judicial» abans de començar els tràmits de preadopció i adopció del nadó. Com que no va ser així, l'Audiència ha valorat que es va produir una «evident indefensió» cap a la mare biològica, representada per l'advocat Benet Salellas. Per això, el tribunal ha resolt que s'ha de desestimar la sol·licitud d'adopció.

La mare biològica estava tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) del Govern català i es trobava en acollida al centre gironí de Mas Garriga. La noia es va fugar del centre i quan hi va reingressar, estava embarassada. Llavors, la menor va anar al centre d'acollida Nostra Senyora de la Misericòrdia de Girona (on ja havia estat anteriorment) i a finals de maig del 2013, amb 15 anys, va donar a llum una nena. Després de l'hospitalització pel part, la progenitora va tornar al centre d'acollida de Girona, mentre que l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) va tramitar una acollida per al nadó a una família aliena.

Més tard, hi va haver una resolució de preadopció i el juliol del 2014 es va presentar una sol·licitud d'adopció. Les notificacions dels tràmits s'enviaven al centre de la Misericòrdia de Girona on, en teoria, la mare biològica havia d'estar ingressada. Tot i això, les notificacions van quedar sense obrir a l'expedient de la noia, ja que l'agost del 2013 la directora del centre va comunicar a la DGAIA que la mare s'havia escapat de la Misericòrdia. En aquest punt, la sentència ha remarcat que «no es va fer res» per esbrinar on es trobava la noia per lliurar-li les notificacions.

Els interessos de la mare

Així, l'Audiència de Girona ha evidenciat la falta de notificació. De fet, ha recordat que la fiscalia va considerar que si la resolució del procés de preadopció no es va notificar, s'havia de permetre un recurs judicial contra la tramitació. Ara bé, el tribunal ha exposat que encara que calia la notificació i no es va fer, la mare biològica estava tutelada per la Generalitat. A més, ha afegit que el Govern també va assumir la tutela de la filla i va començar els tràmits d'adopció de la criatura. «No qüestionem que l'administració va actuar correctament protegint la nena», ha apuntat la sentència, tot i que ha resolt que no es va fer res, des del punt de vista jurídic, per protegir els interessos de la mare.

«És clar que existia un conflicte d'interessos», ha conclòs l'Audiència, que ha valorat que la mateixa administració no podia protegir la filla i la mare si es posaven en marxa els tràmits de preadopció i adopció del nadó. Per això, ha subratllat que encara que s'haguessin efectuat les notificacions, la mare biològica no podia fer cap actuació judicial pel fet de ser menor d'edat i no tenir cap defensor judicial. «Per tant, no podien començar els tràmits de l'adopció fins que la resolució de preadopció fos ferma i no ho podia ser», per la falta de notificació i d'un defensor judicial, ha remarcat el tribunal. Així, ha manifestat que s'ha de desestimar la sol·licitud d'adopció tramitada des de l'ICAA, que no es pot efectuar fins que la resolució de preadopció sigui ferma.