L'Associació Turística d'Apartaments (ATA) considera que el volum d'habitatges d'ús turístic al Barri Vell de Girona (un total de 256) és «equilibrat» per a una ciutat d'aquesta mida. En aquest sentit, l'entitat subratlla que els pisos turístics suposen només un 40% de totes les places d'allotjament que hi ha a la ciutat, una xifra molt inferior a la mitjana d'altres ciutats catalanes. Tot i això, fan una crida a l'administració a lluitar contra els pisos turístics il·legals, que consideren el veritable problema, i estan disposats a reunir-se amb els veïns contraris a aquest tipus d'allotjaments -que en les darreres setmanes han penjat diverses pancartes a Sant Pere de Galligants- per tal de buscar solucions conjuntes.

La gerent de l'ATA, Àngela Galceran, va admetre ahir que en els darrers anys ha augmentat molt el nombre de pisos turístics al Barri Vell de Girona, però va assegurar que es tracta d'un creixement sostingut i no desorbitat des de 2012, any en què es van començar a legalitzar aquest tipus d'allotjaments. Segons Galceran, aquest creixement ha estat igual a tots els municipis de les comarques gironines i no quelcom exclusiu de la capital.

Des de l'associació també van negar que l'increment de preus de les vivendes al Barri Vell sigui degut als pisos turístics, i van assenyalar que hi contribueixen altres factors, com ara la recuperació econòmica de tot el país. També van recordar que el nombre de persones empadronades al Barri Vell no ha disminuït en els darrers anys, i van indicar que al Barri Vell hi ha 123 habitatges buits que, si els propietaris volguessin, es podrien posar a lloguer.

El president de l'entitat, Lluís Parera, també va destacar que el perfil de turisme que arriba a Girona -cultural, esportiu i familiar- no comporta problemes, i va indicar que el nombre de queixes veïnals que s'han fet arribar a l'Ajuntament és pràcticament nul. En aquest sentit, va explicar que ciutats com Sant Sebastià s'han posat en contacte amb ells per poder aplicar un model similar al gironí.

Tot i això, des de l'associació van reclamar a les administracions, i molt especialment a la Generalitat, que és qui té capacitat sancionadora, que exerceixin un major control per evitar la proliferació de pisos turístics il·legals. Per aconseguir-ho, Parera va considerar que les sancions «s'han d'imposar i fer complir», però també va defensar que cal una major recerca i control d'aquest tipus d'apartaments, que sovint es troben a Internet. «Tot això suposaria un primer pas per frenar les males pràctiques», va indicar. De la mateixa manera, també va convidar els veïns a canalitzar a través de l'ATA les queixes i denúncies que puguin tenir, tant per garantir que no hi hagi molèsties com per fer aflorar nous casos d'apartaments no regularitzats.

«No estem al límit»

En aquests moments, l'Ajuntament de Girona està treballant el Pla Estratègic de Turisme, que ha d'establir les línies mestres en aquest àmbit. Parera va explicar que no veurien malament que es limités d'alguna manera el nombre de pisos turístics a la ciutat, però va assegurar que aquesta figura encara està molt lluny de tocar sostre a Girona. «El número encara és molt baix, no creiem qe estiguem al límit», va assenyalar. Per exemple, va indicar que Tarragona té un 24% més de població que la capital gironina però que en canvi té un 60% més d'habitatges d'ús turístic. Galceran, per la seva banda, va alertar que una excessiva restricció podria acabar afavorint l'especulació i que encara sorgissin més establiments il·legals.

Finalment, Parera va rebutjar que es compari la situació de Girona amb la de Barcelona, i va criticar la gestió que ha fet la capital catalana davant la proliferació de pisos turístics.