ls visitants caminen decebuts pels carrers del Barri Vell a la recerca de la flor perduda. Un dels grans pols d'atracció són les escales de la Catedral. Un escenari majestuós per si sol i on un muntage entre els noranta esglaons pot costar de millorar la imatge de l'escalinata nua. Els miralls confeccionats per Cristina Masferrer, Víctor Almazán i Gustavo A. Torres no han triomfat. Diferents opinions captades ahir ho corroboren. Hi ha poca flor. En aquest muntatge, i segons els visitants, en la majoria de projectes.

Els gironins Fina Jiménez i Carles Dauset visiten la mostra cada any per «fer país» i assenyalen que hi ha menys flors que altres anys. «És lamentable» apunta Dauset. Reconeix que li agrada anar als patis de cases privades que normalment no estan obertes i també els espais «nous». «El que hi ha a l'escala de la Catedral és lleig. Tothom espera les flors i anar a la Catedral. A mi no m'agrada gens», indica Jiménez. Miren els espais en diferents dies i es van saltant les cues. «Hi ha llocs que encara no hem pogut visitar», afirmen.

Ana Maria Garcia i María Luisa Cabello van descobrir Temps de Flors per internet i van agafar el cotxe expressament per venir-hi des de València: «Hem vingut perquè ens agraden molt les flors i fins ara n'hem vist poca», lamenten.

Mercè Zapata, de Lloret de Mar, fa sis anys que s'apropa a Girona. Espera que passin els primers dies «perquè seria impossible veure res». Enguany creu que «és molt fluix». I puntualitza: «Hi ha molt poca flor i està mal cuidada. Hi ha més art modern que flor». I insisteix «Fa cinc anys estava molt bé. Ara hi ha molt de plàstic». «És una decepció», conclou. Aprofita entre setmana perquè sabem que hi ha menys gent. «Els dos primers dies és impossible».

La banyolina Cruz Beatriz Aller, fa anys que visita la mostra i ahir ho feia aprofitant que fa un curset de pintura a la Mercè. «El muntatge a les escales de la Catedral m'ha decebut. Està bé que hi hagi miralls, però amb una mica més de flors». I continua: «Els ponts no m'agraden. Al d'Eiffel, no es veu el riu. Potser per fora és bonic però per dins....».

Finalment, la parella formada pels barcelonins residents a Monells Mònica Casals i Enric Badia arriben a Girona advertits per la seva filla, que estudia a la UdG: « Hi ha projectes molt xulos, però comparant-ho amb d'altres anys hi ha molta menys flor.» També estan advertits dels «famosos miralls» de la Catedral. Troben inevitable que hi hagi tanta gent als carrers perquè «molta gent ho espera».