Mor als 68 anys el locutor gironí Salvador Carral

La seva manera de "fer ràdio" va revolucionar la dècada dels 60,70 i 80 i el seu tarannà ple d'energia el va portar a ser el convidat estrella en moltes discoteques i festes majors

09.04.2017 | 06:30
Carral a l´estand de Ràdio Girona, al certamen, l´any 83.

El popular locutor de ràdio Salvador Carral Felip va morir dijous als 68 anys per culpa d'un càncer. Salvador Carral va revolucionar la manera de "fer ràdio" sobretot a la dècada dels 60, 70 i 80, amb un estil fresc, viu, àgil i innovador. Treballava a l'aeroport on era oficial d'aviació civil en el deprtament de comunicacions però la seva gran passió era la ràdio. Durant molts anys va estar fent programes a Ràdio Cadena, Ràdio Girona i Ràdio Grup, entre altres. Molts dels continguts feien referència al món de la música i als disc-jòqueis i tenia com a particularitat l'inclusió de patrocinadors i concursos amb premis que permetien la participació dels oients.

El seu tarannà ple d'energia el va portar a ser el convidat estrella en molts xous de discoteques i de festes majors, tal com ha relatat el periodista Narcís Carreras. Salvador Carral va ser el creador de les emissions publicitàries de cinc minuts, molts cops referides a discoteques. A finals dels anys noranta i principis de 2000 feia programes de varietats Televisió de Girona i Banyoles TV. "Mai estava cansat, anava sempre d'un costat a l'altre", ha explicat Carreras. "Era un locutor autèntic que va narrar una època gloriosa per la ràdio", resumeix Narcís Carreras, actual director de Ràdio Sant Gregori.

"Va ser per damunt de tot un gran creatiu radiofònic, i especialment publicitari", assenyala el també locutor Àngel Rodríguez. "Recordo quan li feia el control tècnic de "Cita amb Salvador" a meitat de la dècada de 1980 a Ràdio Grup, que anunciava el so "gibiel" que tenia el Club Blau de Banyoles, discoteca que aleshores gaudia de molt d´èxit a les nostres comarques", explica Rodríguez. "En lloava les seves virtuts i assegurava que era exclusiu del Club Blau. El so, sincerament, no era dolent, però no es diferenciava pas massa del Dallas o del Cisne. Al final, quasi de forma involuntària vaig esbrinar què era el só gibiel", detalla el locutor.

Rodríguez ho explicita: "A prop d´una de les barres del segon pis, en un altaveu, es podien veure les sigles de la reconeguda marca de só JBL (inicials del seu fundador James Bullough Lansing). En Salvador, de forma molt original, va saber trobar a les sigles, una marca, una distinció pròpia, a partir de la pronunciació anglesa (i no catalana) de les mateixes". "I no dubto que inconscientment, més d´un jove, va saber apreciar-ne la diferència i l´exclusivitat que tenia el so d´aquella discoteca", conclou.

El qui era pràcticament el seu «germà», el periodista Paco Basso, defineix Carral com «una gran persona, molt treballador i innovador, sobretot amb les cunyes». Anaven un cop al mes a dinar junts des de feia trenta anys. «Ens coneixíem tots els locals perquè haviem fet un programa de gastronomia», exposa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema