El defensor de la Ciutadania de Girona, Ramon Llorente, va fer 3.894 actuacions al llarg del 2016, un 5% més que l´any anterior. D´aquestes, 2.601 van ser atencions a consultes de ciutadans. I d´aquestes, més del 70% són de l´àmbit social. Són veïns que estan a l´atur, que trenen problemes amb pagaments del seu habitatge o algun dels serveis bàsics, per poder comprar menjar o perquè necessiten algun tipus d´ajut econòmic. «Moltes persones han manifestat la inexistència de suficients recursos municipals per fer front al que s´anomena pobresa energètica -aigua, llum i electricitat-, pobresa habitacional, -manca d´habitatge social suficient-, atur, persones amb malalties importants, gent gran mancada de pensions suficients i també d´afecte. «El serveis socials del nostre Ajuntament treballen molt, però estan desbordats i no disposen de suficients mitjans», va insistir.

A partir d´aquestes consultes, el defensor va llançar un seguit de propostes, com ara la necessitat d´aplicar el principi de la subsidiarietat. Va recordar que «els problemes d´han d´afrontar i tractar partint de la instància més propera a les persones», en referència als Ajuntaments. Per això veu «imprescindible» que l´Estat i la Generalitat destinin més diners a les administracions locals. Llorente també va reclamar que es faciliti l´acollida dels sensesostre, destinant espais a La Sopa, per evitar que dormin al carrer, i tinguin cobertes les mínimes necessitats vitals, com poder guardar les seves poques pertinences, dutxar-se i menjar.

T. Alta, refugiats i corrupció

Pel que fa a cohesió social i cultural, també va demanar que s´incrementin els actes als barris «com a element de promoció i cohesió d´una ciutat plural i diversa que va més enllà del centre històric o de Temporada Alta».

El defensor va voler tancar la seva intervenció esmentant els refugiats, tot indicant que «ni la seguretat, ni l´economia, ni les ideologies polítiques o religioses poden justificar la insensibilitat, el desinterès o la indiferència respecte als drames humanitaris.

I finalment, va parlar de corrupció, arran dels «casos que de cap a cap de la geografia espanyola sembren el desànim i la desconfiança envers el poder en general». Per això, va reclamar compromisos ètics, honestedat i transparència.