L'altre dia hi va haver una manifestació a Barcelona que demanava «aturar el cop». Per la simbologia que exhibien més aviat diríem que eren partidaris de tot el contrari. Exhibir banderes espanyoles a Catalunya és tota una declaració de principis, perquè els símbols constitucionals no han estat mai acceptats en aquest país, més enllà dels edificis institucionals i encara gràcies. Poca gent gosa penjar una «roja y gualda» del balcó de casa seva i encara menys són els que voldrien ballar en una revetlla ornada amb banderetes constitucionals.

Desenganyem-nos, l'ensenya espanyola és cosa d'estanquers old fashion, de guàrdies civils o de policies de duanes, de nostàlgics del franquisme i d'algun immigrant sud-americà despistat. Al contrari del que ha passat en altres estats del nostre entorn -Portugal, França, Itàlia, etc.- aquí a la gent normal ens fa vergonya, ens desagrada i ens incomoda. Cap pastisser amb un dit de seny embolicaria un tortell amb la cinta de les tres franges espanyoles, ningú regalaria mai una rosa de sant Jordi amb un llacet «constitucional», ni lluiria mai una samarreta amb l'escut dels Borbons per molt que a casa llegeixin l' Hola.

Però tornem a l'inici. Com en tot, sempre hi ha excepcions. Sis mil cinc-centes, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, gent que no els fa res lluir la senyera gloriosa d' Isabel Pantoja, de la Preysler i Vargas Llosa, de Bertín Osborne i de don Manuel Fraga. Estan en el seu dret, res a dir, encara que a mi em faci mal als ulls i se'm regirin les entranyes. Suposo que ho fan amb un pèl de malícia, amb ganes de provocar el personal i de tocar allò que no sona. Si em volien fer emprenyar, ho han aconseguit, m'han fet emprenyar una mica.

Però no sé si amb tot això en faran prou, perquè per «Aturar el cop» necessitaran alguna cosa més. El senyor Unamuno ja els va advertir fa molt de temps quan deia que per guanyar abans s'ha de convèncer i no crec que ens convencin amb uns arguments tan tronats. Si no han estat capaços en els darrers quaranta anys d'imposar la seva bandera i el seu himne, tampoc ho faran ara. Espanya té la batalla perduda a Catalunya, entre altres coses perquè tampoc la té del tot guanyada a la resta d'Espanya. Potser aquests «aturaran el cop», perquè amb els arguments de la força es pot fer qualsevol cosa, però a nosaltres ja no ens atura ni Déu.