«El bisbe emèrit Jaume Camprodon ens ha deixat per anar a la casa del Pare», exposava ahir l´actual bisbe, Francesc Pardo, juntament amb el també bisbe emèrit Carles Soler i el Consell Episcopal «amb dolor i confortats amb l'esperança en la Resurrecció». Pardo recorda Camprodon com «un bon pastor de Girona. Un home d'església, que estimava profundament Jesuscrist, estimava les persones», un fet que es constatava en les seves cartes dominicals. Sobretot, als més desafavorits. El bisbe destaca que Camprodon va impulsar aquí les orientacions del Concili Vaticà II i del concili provincial de la tarraconense.

La mort de Camprodon va consternar l´Església. «Va ser un home que va carregar amb el seu sofriment, no només per les malalties, sinó també per les tensions que la vida ordinària comporta, va assenyalar Pardo, en relació amb la rèplica de l´ictus que ha acabat amb la vida del bisbe emèrit. Pardo va conèixer Camprodon quan era el director dels estudis pastorals de les diòcesis catalanes. Camprodon va ser-ne president i durant un any i mig i van treballar conjuntament. «Era un home amb facilitat de fer equip. De treballar conjuntament, que escoltava, i vam treballar amb molt de gust», va recordar. Escoltava i era molt receptiu. Quan vaig arribar a Girona, ell ja era bisbe emèrit». El bisbe de Girona recorda clarament una imatge per recordar Camprodon: «Sobre el seu despatx hi tenia una Bíblia, que és la paraula de Déu l´evangeli; els diaris del dia, la premsa; i els últims llibres de reflexió teologica, de reflexió sobre la pastoral», conclou.

Pardo va arribar a ser bisbe de Girona com a relleu de Carles Soler Perdigó. Soler havia estat el relleu de Jaume Camprodon quan aquest va renunciar, l´any 2001. El també bisbe emèrit, Carles Soler descrivia ahir amb precisió al seu predecessor al càrrec: «La voluntat i la senzillesa de cor eren el més distintiu d´ell. Era molt afable i cordial, però sense espectacles ni grans manifestacions. Era un home molt bo». Soler havia parlat amb Camprodon dos cops en la darrera setmana. « Era lleial i molt cordial», va insistir.

El primer capellà ordenat

Poc després d´arribar a Girona, Jaume Camprodon va ordenar dos capellans: un era l´actual rector de Banyoles, Ramon Pijuan. L´altre era mossèn Josep Taberner, actualment a la parròquia de Sant Pere de Figueres. Taberner va detallar que Camprdon el va ordenar capellà el 1974. El fet de ser dels primers el va lligar molt al finat: «Sempre hi havia estat molt vinculat», va indicar. I només va tenir paraules de lloança cap a la seva trajectòria: «Durant els 28 anys que va estar al Bisbat va fer un molt bon treball aplicant el concili Vaticà II amb molta fermesa i senzillesa». Taberner ahir al matí va fer missa a Figueres recordant al bisbe emèrit. En l´oració va recordar que Camprodon havia escrit el Poble del Parenostre, «un document que va a les fonts a allò fonamental, a la paaula de Déu», va dir. Taberner va isnsitir en la importància que en els «moments intensos del posticonscili vaticà II» ell hi fos present amb la seva actitud i que fos dels impulsors del concili provincial tarraconense, el 1995. Finalment, va recordar que Camprodon va ser «dels més implicats en l'àmbit del catalanisme i del compromís polític i social de l'Església».

Justícia i Pau

Des de l´associació cristiana Justícia i Pau es va apuntar que havia estat «sempre un testimoni de vida evangèlica, d´humanitat i senzillesa. Va apostar per la renovació de l´església a la llum del Vaticà II, obrint la participació dels laics i potenciant el seu testimoniatge en els àmbits socials i polítics». L´entitat va recordar que els va ajudar en molts moments, com en la fundació i en diverses campanyes de solidaritat.