L'Audiència de Girona ha absolt l'avi acusat d'abusar sexualment de la néta de la seva parella. L'acusat s'enfrontava a una condemna de 6 anys de presó. Segons el fiscal, entre finals del 2011 i principis del 2012, el processat s'exhibia davant la nena i obligava la menor a tocar-li els genitals.

Aleshores, la petita tenia 4 anys. El ministeri públic sostenia que l'avi aprofitava aquells moments en què ell i la menor es quedaven sols al domicili per cometre els abusos. La sentència subratlla però, que tot i que els psicòlegs van concloure que la menor no fabulava, "el testimoni incriminatori és massa pobre" per dictar condemna. Entre d'altres, perquè només es recolza en allò que va explicar la nena, i durant la fase d'instrucció no es va anar més enllà (quan es podria haver pres testimoni a l'àvia o inspeccionar l'habitatge, per exemple).

El cas que ara l'Audiència ha sentenciat es remunta cinc anys enrere. L'acusat, aleshores, mantenia una relació sentimental amb l'àvia de la nena. Segons el fiscal, l'home aprofitava aquells moments en què els dos es quedaven sols per abusar de la menor, de tan sols 4 anys. Entre d'altres, l'acusació sostenia que l'home s'exhibia davant la néta i l'obligava a masturbar-lo. No només a dins del domicili, sinó que en una ocasió, també al garatge.

El judici, a petició del fiscal, es va celebrar tot a porta tancada. I ara, la Secció Quarta de l'Audiència ja ha emès la sentència. El tribunal absol l'acusat, que té 69 anys, del delicte continuat d'abusos sexuals que se li imputava. S'enfrontava a una pena de fins a 6 anys de presó, a estar-ne 8 més en llibertat vigilada i a pagar una indemnització de 4.000 euros.

D'entrada, la sentència no passa per alt que el cas és "complex", sobretot perquè en el moment en què haurien passat els abusos, la nena era molt petita. A tot això, s'hi ha d'afegir també que la família no va denunciar l'avi fins que va estar-ne ben segura. Cosa que va suposar que consultessin metges i psicòlegs, i que passés més d'un any i mig abans no anessin a la policia.

Testimoni "escàs"

L'Audiència recull que, "com no podia ser d'altra manera", perquè era molt petita, el testimoni que la nena va fer al judici va ser "escàs". "La idea essencial que se'n podria extreure és que l'acusat li va agafar les mans i les va dur cap al seu penis, fent el moviment de la masturbació; però no se sap quan va passar, quantes vegades i a quins llocs", diu la sentència.

El tribunal, recollint allò que van concloure els psicòlegs, diu que a priori res fa pensar que la nena s'ho inventés, però també deixa clar que els informes dels perits "tampoc determinen què va succeir en realitat". I és aquí, quan vol entrar a valorar més la prova, quan l'Audiència de Girona no té on agafar-se.

A parer dels magistrats, la instrucció del cas es va basar només en el relat de la menor. I no es va anar més enllà, quan es podien haver practicat més diligències (per exemple, prendre declaració a l'àvia o bé inspeccionar l'habitatge on vivien). "Sincerament, ens sembla ben poc haver-se conformat amb aquest tipus de prova quan, per mínim que fos, es podrien haver buscat altres referents", diu l'Audiència, renyant l'acusació.

Falta de prova

Davant d'això, i del fet que l'acusat va negar categòricament els abusos, la Secció Quarta conclou que "el testimoni incriminatori és molt pobre" per dictar condemna. Per això, absol el processat "per manca de prova dels fets denunciats".

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, no és ferma. S'hi pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem en un termini de cinc dies.