La dificultat probatòria que presentava el cas no ha impedit a la secció tercera de l´Audiència Provincial de Girona condemnar a 14 anys, tres mesos i un dia de presó, l´acusat de violar sistemàticament una fillastra menor d´edat en un pis de Girona i deixar-la embarassada. Com a fets provats, la sentència recull que Edal Adalid González va abusar de la menor entre 2006 i 2007, quan aquesta tenia 12 anys.
Encara que la violació es realitzava de forma clandestina, ja que l´acusat sempre ho feia quan la parella i mare de la menor no era a casa, la sala ha considerat que la declaració de la víctima és creïble per la precisió amb la qual va relatar les violacions -«mai van passar més de dues setmanes sense que existís una agressió»-, a conseqüència de les quals va acabar visitant una clínica mèdica per avortar després de quedar-se prenyada del seu padrastre.
L´acusat i la mare de la víctima eren parella des de 2005 i convivien en un pis a Girona. La menor va iniciar la convivència amb ells el novembre de 2006, quan va viatjar d´Hondures a Espanya. Pocs mesos després van començar les violacions, que la menor no relatava per por que l´acusat complís les seves amenaces.
L´avortament ha sigut clau en la deliberació de la sala tota vegada que la menor no mantenia altres relacions sexuals que a les que l´obligava l´acusat. De fet, les violacions van acabar-se poques setmanes abans de l´avortament, que és quan la germana de la víctima va instal·lar-se al pis i va descobrir el que passava.
La sentència refusa per complet la teoria de la revenja que va esgrimir l´acusat per convèncer el tribunal que havia sigut denunciat injustament per haver enganyat la mare de la víctima amb una altra dona. No existeix cap prova que corrobori aquesta versió i el tribunal puntualitza que els fets no s´haurien destapat mai si el xicot de la víctima no arriba a agredir el violador vuit anys després dels fets.
Va ser el jove que va posar en coneixement de la policia aquesta situació per explicar quin és el motiu que el va dur a agredir l´acusat. Per tant, el tribunal considera «obvi» que la «iniciativa de denunciar no prové de la víctima, motiu pel qual el mòbil venjatiu s´ha de descartar absolutament».
La venjança també queda desacreditada pel fet que la mateixa víctima va manifestar durant el judici que sentia ressentiment cap a la seva mare perquè al principi no la va creure i, quan ho va fer, no va denunciar-ho per por al que dirien els seus compatriotes.
L´home haurà d´indemnitzar la víctima amb 30.000 euros pels danys morals.
