Aquell amic del qual de vegades us he parlat em deia ahir que ell no està en contra d'un partit polític en concret, sinó més aviat de les deficiències que supuren de la manera com els partits exerceixen la seva sobirania local. I entendreu que la paraula «deficiències» és un eufemisme de descripcions molt més gruixudes. I li he de donar la raó, en part. El sistema actual propicia que en una i una altra formació escalin posicions no sempre els més ben preparats. A Girona, pel que fa en àmbit municipal, la cosa està ben repartida. La qualificació professional de la majoria de regidors i regidores està prou ben contrastada. Parlo dels que manen i dels que no, és clar. I manar no sempre vol dir estar al govern. I no manar tampoc, evidentment. Em permeto recomanar un llibre que ajuda a ordenar una mica el que provo d'explicar. És de Xavier Roig i el títol ja ho diu tot: La dictadura de la incompetència. En un resum molt simplista dels seus postulats podríem afirmar que tota la clau rau en la reforma de la llei electoral. I estableix el model anglosaxó com el més oportú. Ja sé que els politòlegs i experts en ciències polítiques em saltaran al coll per la visió primària del que dic. Però podeu imaginar que en comptes de votar llistes tancades de partits haguéssim de votar persones que treballen pels nostres barris amb encert, prescindint del seu color polític, en comptes de candidats que abans han d'haver vençut totes les exigències d'un partit? Com canviarien les coses, oi? Si en comptes de respondre a un secretariat territorial haguessin de respondre al seu electorat de barri per tal de seguir fent de regidors, o del que sigui, com serien de diferents les coses!

Perquè, pregunto, quants sabem qui són, al nostre barri, els que ens representen davant del Consistori? Siguin del color que siguin? I el que és més important: quants dels polítics locals coneixen la gent del seu barri? Ja podem anar dient, però falta encara molt per a la veritable revolució.