Evolució o idiotització

Vaig quedar hipnotitzat amb el programa de televisió que va reunir els concursants de la primera edició d'Operación Triunfo. Admeto, sense gaire vergonya, que vaig ser dels molts que va quedar enganxat al combat setmanal entre rínxols impossibles, paletes ploramiques i transformacions de cos, veu i personalitat. Per simple voyeurisme, sí. Sóc humà. La gent del Polònia, gran fàbrica de processos socials, van imitar la proposta de Gestmusic Endemol provocant el retrobament de figures de la política catalana que han passat a segona fila o a tercera, per fer-ne conya. Voldria imaginar com seria el retrobament de polítics i polítiques gironins que fa tot just cinc anys eren notícia a la nostra ciutat. Què passaria si asseguéssim avui mateix Carles Puigdemont, Pia Bosch, Joan Olòriz, Jordi Navarro o Carles Bonaventura en la mateixa sala? Si comparéssim un enregistrament del ple municipal de fa cinc anys amb un d'ara, amb els mateixos personatges i els seus canvis, què pensaria un espectador que no sabés del procés evolutiu dels actors en aquest quinquenni? Puigdemont ara president de la Generalitat en una Convergència que ja no és Convergència i sense Unió; Bosch fent una migració de defensa del socialisme del PSOE/PSC a treballar per ERC sota les ordres d'una presidenta de la Diputació de Barcelona de PDECat; Olòriz defensant la república catalana al costat de Rufián i Tardà a Madrid després d'haver encapçalat el comunisme intel·lectual de l'ICV més convençuda i més verda; Navarro passat a la vida civil, militant però civil, observant una CUP evolucionada amb més poder que mai i un Bonaventura que de soci de la CUP ara assumiria una integració de Reagrupament a les bases de l'extinta Convergència.